dimecres, 12 d’agost del 2015

20150808 Can Jubany

20150808 Can Jubany

Can Jubany Restaurant,
carretera de Sant Hilari sn Calldetenes Barcelona. 
Tel: 93 8891023
info@canjubany.com
www.canjubany.com
GPS 
41º55'46''N
2º18'8'' E

A tocar de Calldetenes, a la Plana de Vic, trobem el restaurant que Nandu Jubany i Anna Orte regenten des de 1995. L’aparença tradicional d’aquest establiment encaixa a la perfecció amb les línies contemporànies i el mobiliari modern de l’interior. És la traducció arquitectònica d’allò que es cou als fogons del xef: una cuina que recopila l’experiència dels plats tradicionals per reinventar-los; productes que passen del bosc i l’hort al plat; receptes innovadores que conserven l’essència de tota la vida. 
La reforma integral del restaurant el 2010, coincidint amb el 15è aniversari de la seva obertura, va servir per fer-lo més acollidor funcional: espais ampliats, una cuina totalment equipada i oberta al jardí a través d’unes grans vidrieres, una nova recepció, el saló xemeneia, la terrassa exterior, les sales reservades, els menjadors del primer pis, la nova barra de bar, la taula de la cuina...
Tot, pensat per transmetre la calidesa, la familiaritat i el tracte proper que sempre han estat la carta de presentació de Jubany, per respirar pau i comoditat tot menjant bona cuina de la terra. Un plaer pels sentits
Extret de:  
Baixem del cotxe i veiem el restaurant, be veiem una masia, envoltada d’un jardí mediterrani, on de l’estructura principal de l’edifici sobresurt un cub que és la cuina, visible des de l’exterior gracies a un gran finestral.
Ens reben i ens acompanyen fins a la taula on em de dinar, pujant per una escala de fusta amb barana de ferro fem cap al pis superior on hi ha varis menjadors. El nostre es un on hi caben tres taules per a dues persones.
Deixo la bossa de mà a la cadira, i des de no se on apareix una cambrera amb un ganxo per poder deixar la bossa penjada a la taula. Gràcies, gràcies. I seiem.
Ens pregunten si volem algun aperitiu, Josep es fa un vermut i jo un cervesa, la senyora vol alguna cervesa en concret, gràcies una estrella ja em va be, gràcies.
Ens porten les cartes, i ens expliquen que tenen 3 menús; El menú de la memòria, Un passeig per Catalunya i El gran àpat de can Jubany; i a més a més la carta. Natros optem per fer el menú de la memòria.

MENÚ DE LA MEMÒRIA
Amb aquest menú volem oferir-vos els clàssics dels nostre restaurant que són l'herència i el patrimoni de la nostra família
  • L'homenatge al porc: la nostra llangonissa, cruixent de careta i cornet d'escuma de cansalada
  • L'hort portat a taula amb pastanaga, remolatxa i còdols de formatge blau i pruna
  • Coca de full amb steak tàrtar i formatge mascarpone.

  • Amanida de tomàquet de l'hort amb mató de cabra i figues i Bloody Mary
  • Ou cuit a baixa temperatura amb verdures de l'hort rossinyols i "migues" de sobrassada
  • L'arròs sec d'espardenyes amb brou d'escamerlans
  • Garri confitat i rostit cruixent amb chutney de pinya, mango i pera

  • Postres de cítrics i textures
  • La nostra versió del pijama

Mentre ena porten les begudes i esperem.
I comencen a portar el primer entrant: l’homenatge al porc: la nostra llangonissa, cruixent de careta i cornet d’escuma de cansalada. I l’hort portat a taula amb pastanaga, remolatxa i còdol de formatge blau i pruna.
L’homenatge al porc ve a taula amb un suport de fusta, on hi ha un careta de porc de filferro d’on pengen les llangonisses, el cornet que es pot menjar fins i tot el paper perquè és pa d’àngel, enclavat a la fusta a l’igual que el cruixent de careta.

A mi em va agradar tot excepte el cruixent de careta.
L’hort portat a la taula és, per a mi, el divertimento del dinar, ja que a un test ple de “terra” estan enterrades la pastanaga i la remolatxa i a sobre esta el còdol de formatge.
Al treure les verdures del test, estan una mica brutes de terra, però cap problema! que la terra també es comestible, ens van dir que eren cereals. Tens la impressió que estàs menjant directament de “hort”.
Al final del segon entrant ens porten el vi

Jaume Grau i Grau Sensus Criança

Zona de Producció: Zona de producció: Pla de Bages.
Varietats viníferes: Cabernet Franc i Syrha.
Elaboració: Maceració pel·licular de dotze dies. Fermentació alcohòlica a temperatura controlada entre 22°C i 24°C en dipòsits d’acer inoxidable. Criança en bótes de roure francès de 220 litres, de primer i segon any, durant 9 mesos.
Color: Pruna negra madura, de capa mitja.
Aroma: Especiat amb matisos de fruita vermella. Recorda el clau, les olives, la vainilla, la nou moscada, torrefacció, melmelada.
Gust: Entrada lleugera amb intens desplegament posterior. Persistència tànica mitjana-suau.
Recomanem degustar-lo a una temperatura d’entre 15°C i 17°C.
Denominació d’origen: Pla del Bages.
El tercer entrant era una coca de full amb steak tàrtar i formatge mascarpone, servit damunt d’una fulla d’arbre, que ens van dir que no ens la mengéssim, que no era comestible. Ah tot això sense cobert, directament amb les mans.
Ara ve l’amanida de tomàquet de l’hort amb mató, figues i Bloody Mary. Molt bona combinació!
Seguim amb l’ou fet a baixa temperatura amb verdures de l’hort, rossinyols i “migues” de sobrassada. L’ou estava cobert per les verdures i sobre les migues. Hi vam sucar pa.






Seguint amb l’àpat amb un arròs sec d’espardenyes amb brou d’escamarlans,que vam menjar directament de la paella, “a la valenciana”.

Particularment no m’agradat mai menjar de la paella perquè li trobo el gust de l’alumini, però l’arròs estava boníssim.
L’últim plat és el garrí cruixent amb “chutney” de pinya, mango i pera.

El chutney és un condiment que es fa servir especialment a la cuina dels països del sud d'Àsia que normalment conté espècies i una mescla de verdures. La paraula deriva del sànscrit "caṭnī". Viquipèdia.
La paraula que millor descriu el plat es ESPECTACULAR. Es desfeia a la boca a la vegada que tenia la seua part de cruixent, be el nom descriu la cosa.

Ens van oferir una selecció de formatges catalans servits amb un carret on hi ha 12 tipus de formatges, tant de cabra, ovella i vaca i pot escollir, en vam escollir 3 per acabar el vi.
Postres.
El primer: Les postres cítriques amb textures, en una base de merenga estaven les textures.

El segon: La nostra versió del pijama, on estaven tots els ingredients del popular postres pijama, però a l’estil Nandu.
El pa. Ens serveixen el pa i ens comenten que el fa el forner de Santa Eulàlia de Riuprimer un poble a la vora de Vic, com no podia de ser d’una altra forma el pa estava boníssim, son un pans rodons, d’uns 20 cms de diàmetre que els fan en 8 o 10 talls, de crosta cruixen i molla tova.
Per últim, a l’hora dels cafè, porten un carro amb una caixa, on comencen obrir-se calaixos i portetes i apareix una varietat de xocolates, piruletes, bombons, etc que mentre va explicant els serveix a un suport de metall decorat amb un cuiner.


I fi del dinar, ens porten el compte i un sobre amb el menú i el vi que em fet.

Les meues apreciacions de Can Jubany. Es una cuina on predomina el producte de fresc i de proximitat, tant de proximitat, que el mateix restaurant té un hort i un galliner. Es la riquesa de la cuina tradicional més les aportacions dels anys d’experiència del senyor Jubany i el seu equip, per tant és una cuina que no cansarà mai i sempre agradarà.

dilluns, 1 de setembre del 2014

20140827 Vilafranca, EL CIGRO D'OR

20140827 Vilafranca, EL CIGRO D'OR




El mes d’agost està cuejant els seus últims dies, per gaudir d’aqueste hores hem decidit fer una sortida per la zona del Penedès. Hem anat a Vilafranca del Penedès. Hem visitat Museu de les Cultures del Vi de Catalunya www.vinseum.cat, situat a la plaça Jaume I número 5, on ens conviden a conèixer VINSEUM, un lloc privilegiat per al gaudi dels sentits i per a la reflexió pausada del present, a través del coneixement del passat, des del Penedès i amb una copa de vi o cava a la ma. Ens proposen experimentar el viatge a través de les històries del vi i retrobar les traces que ens ha deixat, des dels orígens i fins l’actualitat, des de la terra o arrela la vinya i fins l’explosió sensorial del tast.

L’exposició esta dividida en:

El Tirs, on sabrem dels treballs que acompanyen els ritmes de la vinya.

El Clos, on veurem que fer un bon vi és cosa de ciència i de paciència.

El Moll, o de com el vi s’obre al món i el món s’obre al vi.

Les Sobretaules, on es recullen tots els instants en què assaborim el vi.

L’Aplec, on sabrem de la gents que ha fet i desfet els paisatges de la vinya.

Al finalitzar la visita a la taverna del VINSEUM: "El Celler de la Quinzena" ens va oferir una copa de cava. És un projecte en el qual participen de forma exclusiva els cellers Amics d'Honor de VINSEUM.

Durant la quinzena del 19 d'agost a l'1 de setembre 2014 (ambdós inclosos),VINSEUM ofereix a tots els visitants a l'exposició del Museu una degustació del celler Pere Ventura.
També podeu trobar els seus productes a la botiga del Museu.

 

Un cop realitzada la visita la museu vam seguir passejant pels carrer de Vilafranca, vam comprar catànies (Una catània és un dolç sec típic de Vilafranca del Penedès fet amb ametlla marcona. Les catànies foren inventades pel xocolater vilafranquí Joan Trens i Ribas).

Origen i nom: El xocolater Joan Trens experimentava sovint amb nous productes. Les catànies les va realitzar als anys 30, just abans de la guerra civil, fetes amb ametlla encaramel·lada coberta de xocolata. Segons contaren les seves filles, l'invent havia resultat després que unes ametlles no prou garrapinyades les va reaprofitar cobrint-les de pasta de xocolata. Pensant en el mercat barceloní, Trens va començar a comercialitzar-les sota els noms de Crocrem o de Nuts, però de fet el públic les va batejar com a catànies prenent de referència el renom popular que tenia aquella coneguda família vilafranquina.

Elaboració: La seva elaboració bàsica és molt curosa: per començar cal pelar i torrar lleument les ametlles, i després d'aquest procés seleccionar només aquelles que hagin quedat senceres. Les que queden es caramel·litzen amb sucre però poca estona ja que no s'ha d'arribar al punt de garrapinyar. Tot seguit es banyen amb la pasta blanca de cacau, el principal identificatiu d'aquest dolç d'ametlla, que està feta d'ametlles, avellanes i cacau (la recepta, però, és diversa segons el grau de complexitat). Finalment es recobreixen amb pols de xocolata negra.

Consum: En general el consum de catànies tendeix a tres usos: Com a berenar, es pot menjar amb una llesca de pa com a simple substitut de la tradicional presa de xocolata. En les darreres dècades, molts restaurants del Penedès han fet de les catànies l'ingredient principal de diversos postres del seu menú. Però el gran èxit han estat les capsetes o bossetes d'obsequi per tal de consumir-les com una llepolia a tall de bombó. És recomanable consumir-les acompanyades amb alguna beguda alcohòlica: un vi dolç tardà, un vi de gel, o algun licor (tradicionalment la malvasia de Sitges, però el rom també és una opció).

Ara ja teníem les postres ens vam seure a fer un vermut. Vam anar al celler taverna Sant Joan on ens van oferir 2 copes de cava, unes escopinyes (berberechos), pataques de xurreria i unes olives.

Era hora de dinar i vam consultar a un amic, on podíem anar a dinar a Vilafranca. I ens va indicar que a l’altell del mercat de la carn hi ha un restaurant on si menjar molt be.

Vam buscar per Internet (http://elcigrodor.com/) i ens va aparèixer el nom del CIGRO D’OR. Truquem i reservem taula.

El Cigró d’or, està situat Plaça Vall del Castell, 17
08720 Vilafranca del Penedès. Per fer les reserves has de trucar al +34 93 890 5609.

El lloc és acollidor, l’espai és ampli, a l’entrar la claror de l’exterior tens la sensació d’estar a un exterior, com un pati. Les taules són grans, les cadires còmodes… tot al seu lloc, net i polit.

Ens porten la carta, i triem el menú de tast, que està compost de: pop a la flama, canelons cruixents amb beixamel de fua gràs, tall que es pela a la brasa amb briox i de postres xocolata, pa, oli i sal. Pa aigua mineral o copa de vi  DO Penedès.


Com entrants ens serveixen cigrons mar i muntanya. Un plateret senzill i exquisit.

Per beure demanem una copa de vi blan, l’Era, blanc chardonnay  http://can-bas.com/lera/

Blanc jove, fresc i expressiu.

Presenta tonalitats d'un groc fred i diàfan com els del primer raig de sol d'una albada hivernal. És generós en aromes i en records a fruita blanca i cítrics. El seu pas en boca és suau, agradable i d'un volum molt suggestiu.

Un vi que ho dóna tot des de bon principi, ideal per acompanyar els entrants d'un àpat o per oferir amb aperitius.

Es recomana servir-lo entre 6ºC i 8ºC.
 


En serveixen els canelons de pollastre, que al moment de deixar-los a la taula van desprendre un flaire molt agradable. Desprès seguim amb el pop en cansalada. Que va ser servit en una cassola on hi cremaven herbes aromàtiques, romer, per que agafes l’oloreta de la fum.

Vam demanar una altra copa de vi, però aquesta vegada ens vam passar al negre:  L'Era. Negre.

Cabernet Sauvignon

ESTRUCTURA

Jove, vibrant, seductor i d'un formós color pruna. Un negre d'estructura lleugera però ben armada, amb una excel·lent integració entre acidesa i alcohol.

En nas, el seu caràcter fruital s'eixampla i es pressent la persistència de matisos balsàmics. Les aromes de fruita, juntament amb uns tanins madurs i dolços, proporcionen un pas llarg i extraordinàriament agradable en boca.

És perfecte per acompanyar carns lleugeres, peix blau i formatges curats.

Es recomana servir-lo entre 12ºC i 14ºC.

El vi, tant el blanc com el negre, estaven molt bons.
 
No estava a la carta, però el CIGRÓ D’OR, en va oferir un bacallà al pilpil excel·lent.

Vam continuar amb tall que es pela a la brasa amb broix i igual que la resta del menú estava excel·lent.

Arribar l’hora de les postres, i he de confessar que era el que menys em cridava l’atenció de tot el menú: xocolata, pa, oli i sal. Ens serveixen una bola de gelat de xocolata damunt d’una mica d’oli i sal i per sobre un tros de pa torrat. La combinació a la boca de tots els elements, dolç i salat, era espectacular. Em va sorprendre molt gratament.

El dinar ens va costar 55,20 €.

Si aneu a Vilafranca del Penedès us recomano que dineu al CIGRO D’OR, no us decebrà.

dimecres, 25 de juny del 2014

20140623 Revetlla de sant Joan. Casa Gallau (Cambrils)



20140623 Revetlla de sant Joan

Aquesta revetlla entre unes coses i les altres no hem quedat en ningú per celebrar la nit més curta de l’any. Però això no vol dir que no la celebrem, només faltaria!!!


Hem decidit que farem cap a Cambrils i allí ja buscarem quelcom per anar a sopar.


Cambril: Situat al sud-est del Camp de Tarragona, en la part més baixa de la plana i tocant al mar, té una superfície de 34,76 km2. La superfície és majoritàriament plana, amb un lleuger pendent d'un 2% de mitjana, de Nord a Sud. L'alçada màxima no arriba a superar el 70 metres sobre el nivell del mar. Quant a l'alçada mitjana de la zona urbana, està situada a 14,6 metres sobre el nivell del mar (a l'estació de ferrocarrils). El terme municipal de Cambrils límita amb el mar, i amb els termes municipals de Mont-roig del Camp (a l'oest); Montbrió del Camp i Riudoms al nord; Vila-seca i Salou a l'est; de forma curiosa, el terme municipal de Vinyols i els Arcs (ubicat entre els de Montbrió i Riudoms) penetra en forma triangular en la zona central del de Cambrils, i el parteix pràcticament en dos


Donant tombs pels carrer decidim anar a sopar a casa Gallau: “des de la seva creació, ara fa 50 anys, pel seu reconegut restaurador sr. Gallau, casa Gallau, ha tractat sempre de salvar la memòria dels comstibles des que es van recopilar les arrels culinàries típiques dels pescadors, a principis dels seixanta. Manel, fill del fundador, ha sbut donar continuïtat, mesclant arqueologia i virginitat pura aconseguint augmentar les matèries primes de la cuina tradicional marinera. Avui, Manel, nét del fundador s’encarrega de fer-nos saber que estem atesos immillorablement quan ens acompanya a qualsevol dels seus salons menjadors o si el temps ho permet a la seva exquisita terrassa interior. Al mateix temps, la personalitazada atenció que ens dedica, l’ambient acollidor tant allunat de la freda funcionalitat, és a dir, un bon tracte per part de tot el personal que ens permetirà fer-no sentir com a casa nostra, així sense descuidar cap detall de l’esmerat servei que acredita la seva ben guanyada fama. I és que Casa Gallau, regit per autèntics maniàtics de la memòria del paladar, fent el més difícil: revaloritzar la cuina mediterrània recuperant el gust dels productes frescos de temporada, fent així possible la resurrecció de l’autèntica cuina popular i marinera de Cambril.”


Casa Gallau, Restaurant típic mariner carrer Pescadors, 25-27 Telf: 977 360 261




www.casagallau.com


Sopem a la terrassa, ja que el temps acompanya, sentint el so dels petards que retronen per tot arreu. Ens porten la carta i dos vermut. Demanem unes ortigues, musclos a la brasa i tonyina en escabetx i una parrillada de peix. Tot per a compartir.

Per beure una ermita d’Espiells.

A l'hora de les postres ens van servir uns trocets de coca de sant Joan, que estava molt bona, un detall que es d'agrair!

El preu no el se perquè em van convidar. Però el que si que sé es que vam sopar molt i molt bé.

20140620 divendres Mas Roselló.



Situat a Rafel de Casanoves, 23 de Tarragona, 977 241 828 tancat diumenges nit i dilluns roman@masrosello.com.

20140620 divendres Mas Roselló.

http://www.masrosello.com


 







Tenim l’estiu a tocar i a més fa dies que no ens veiem amb els amics i amigues de Tarragona. Per celebrar l’arribada de l’estiu hem decidit anar a sopar a Mas Roselló, ja que allí hi treballa la germana de l’Uri i ens han dit que es així una mica “chill out”.
La història de Mas Roselló: l’any 1994 en Lluís i l’Avelina es proposen iniciar un nou repte agermanat amb el ja conegut restaurant “La Caleta”, regentat per ells mateixos des del 1986. Aquest repte va ser la creació d’un nou espai gastronòmic situat en una finca colonial del segle XIX, tot mantenint el seu estil tant en l’interior com en els jardins que l’envolten. Després de dos anys de lluites amb ciments, fustes, pintures i demés, obre les portes el Mas Roselló. Al llarg d’aquests 15 anys de vida, el restaurant ha anat evolucionant fins adoptar una cuina on els productes de temporada prenen protagonisme.
Quedem per sopar a les 21.30, però arribem una mica abans i fem un aperitiu al jardí. El jardí amb sofàs, tauletes baixes, llums indirectes, espelmes, petits detalls de decoració, et transporta a una ambient relaxat i tranquil que et convida a conversar sense preses ni estridències.
Es fa hora i ens seiem a un racó del jardí, on hi ha un espai per a les 6 cadires i una taula no molt alta, ells li diuen la gàbia, i es perquè sembla una gàbia gran de moixons, però sense reixes. Amb unes teles de dalt a baix que fan de mosquiteres, però que estan recollides a les verticals de l’habitacle.

 







MENÚ TAPES CHILL OUT
Paperina de sonsu
 “Gazpacho” amb maduixots i cireres
 “Nachos” amb guacamole
Carpaccio de tonyina amb tomàquet confitat
Crepe d’escalivada i seitons
Croquetes de pernil ibèric
Coulant de formatge brie amb comfitura de pètals de rosa
Bacallà arrebossat amb pa de romesco
Hamburguesetes de bou amb formatge gouda i ceba confitada
Bodega: Solà Fred (Jove D.O. Montsant)
Menú: 32€/ persona (IVA, postre, cafè i vi inclosos)

Bodega: 
Tipo:
Variedades:
Color paja brillante. Refrescante y cítrico, con aromas de melocotón, pomelo con toques maduros. Ligero y suave. Postgusto medio, con volumen. Blanco elegante y moderno

El sopar va estar molt bé, tot en general, el menjar, el lloc, el vi. Va ser una gran descoberta. 
Es per tornar-hi!!!

dimecres, 22 de gener del 2014

20140118 dissabte Quim Quima


20140118 dissabte Quim Quima

Esta nit celebrem, natros tot ho celebrem, que he aprovat els dos exàmens que vaig fer el dissabte passat de les assignatures del Grau Superior d'Administració i Finances (M3 i M5 de GSAF).

Per commemorar-ho hem triat el restaurant Quim Quima (Part Alta de Tarragona), carrer les Coques 1 bis, de Tarragona, telf. 977252121 http://www.quimquima.com/index.html
 

Situat al carrer lateral  de la porta principal de la catedral de Tarragona garanteix ser un local especial. I així és, ja des de la porta que dóna accés, on hi ha una cortina de corda, trobes un lloc singular. L’interior de restaurant està decorat amb cafeteres antigues; les parets pintades en estucat venecià donen un aire romàntic i càlid. L’ambient de camaraderia queda remarcat pel fet que les taules son bancs, i no element individuals on seure i menjar.

Tovalles i tovallons són de paper.


Josep es va demanar Pernil de paleta d’aglà amb pa amb tomàquet i jo una coca de recapta de sardina de Tarragona. El pa del pernil estava torrat i juntament amb el pernil estava boníssim. La coca de recapta no estava tant encertada com el plat que es va demanar Josep, perquè vaig trobar que la sardina estava com recalentada i això li feia perdre el sabor.



 
 
 
Desprès vam demanar, Josep un romesco de peix de Tarragona  i jo uns popets de Tarragona amb cervesa. Tant una cosa com l’altra estaven molt bons, perquè vam demanar pa i vam sucar el plat. A més les racions són molt moderades, si vols guarnició es demana a part i es compta també a part, un bon detall per als moment actuals que estem vivim de crisi i austeritat a tots els nivells.

De postres vam demanar Assortiment de xocolates per al cafè, i ens vam portar una xocolata de chartreuse, xocolata amb avellana i xocolata amb festucs i arròs inflat. (dos trosso de cada varietat de xocolata).

Per beure, Josep es va fer una parell AK Damm
 
A.K. DAMM, CERVESA ALSACIANA
Alsàcia és una regió peculiar. Les cultures francesa i alemanya van construir una nova manera de ser: el estil alsacià, una barreja de sofisticació i pragmatisme. I al parlar de cerveses, ens va semblar que A.K. Damm era un clar exemple de l’estil alsacià: suavitat i caràcter.

Aquells que han tingut l’oportunitat d’estar alguna vegada a Alsàcia, hauran pogut trobar cigonyes, inclús al hivern. Aquestes formen part de l'entorn, essent així el símbol de la regió. Per aquest motiu, A.K. Damm las va adoptar com el seu icona.

Grau d’alcohol: 4,8% en volum.
Es recomana consumir-la entre 5º i 7º C.
L’elaboració de la cervesa és un procés minuciós en el qual la beguda, progressivament, va adquirint les seves característiques definitives. Aquest procés, que dura aproximadament quatre setmanes, s’estructura bàsicament en vuit etapes.
Les matèries primeres de la cervesa són el malt d’ordi, l’aigua, el llúpol i el llevat. L’ordi es selecciona i es sotmet a un procés de germinació i de torrefacció conegut com a “maltatge”. El maltatge es completa en uns set dies. També s’utilitza una petita quantitat d’arròs que proporciona lleugeresa a la cervesa.
Pel que fa a l’aigua, és necessari que aquesta sigui pura, estèril i que no tingui gustos i olors estranys, ja que això podria exercir una gran influència en les característiques organolèptiques de la cervesa. Per tal d’aromatitzar i proporcionar a la beguda aquesta amargor característica, s’afegeix el llúpol, una planta trepadora la flor femenina de la qual no només contribueix a l’estabilitat de l’espuma sinó que, a més a més, té propietats antisèptiques.
El llevat transforma en alcohol i gas carbònic els sucres del most obtinguts en la primera etapa del procés d’elaboració. El llevat utilitzat prové de soques pròpies i, igual que les altres matèries primeres, és sotmès a un rigorós procés d’anàlisi i control. No obstant això, el llevat de cervesa no es considera pròpiament matèria primera, ja que, una vegada ha finalitzat el procés de fermentació es torna a separar completament de la cervesa i es reutilitza de forma limitada preservant i controlant les seves característiques.

Vam fer un cafè i un poleo i tot ens va costar 61,60 €.

Quim i Quima es un bon lloc per anar-hi a menjar, tenen bons plats i bon servei.

Hi tornarem!

dilluns, 6 de gener del 2014

20140105 Restaurant les Espelmes


Tal com diu la presentació de la seva web: El Restaurant Les Espelmes, al bell mig d’un paratge natural situat al coll de Lilla entre Valls i Montblanc, té el privilegi d’ocupar un espai des del qual es pot contemplar tot el Camp de Tarragona i, a l’horitzó, la mar Mediterrània.

Situat a la ctra. N 240, km 28. Coll de Lilla (Valls-Montblanc) 43813 Valls (Tarragona) · 41º 20' 16'' N / 1º 13' 22' E · Tel. 977 60 10 42 · Fax 977 60 15 12 ·

Es el primer restaurant que vam anar a sopar Josep i jo tal dia com avui de fa 7 anys. I esta nit hi tornem per recordar aquella data.

La seva presentació és: Destaquem la cuina catalana, cuina generosa i autòctona amb productes de temporada que inclou la deliciosa “calçotada” en els mesos hivernals.
Altres plats d’anomenada són: els cargols a la llauna, el gratinat d’albergínies amb llagostins i les especialitats de temporada com els saltats de bolets.
Una cuina catalana amb tocs de creativitat i innovació. Les Espelmes ofereix una variada carta de vins que consta de més de 300 referències amb una extensa selecció de D. O. del país, donant cabuda a totes les varietats i combinacions. A part d’una acurada carta de caves, també disposa d’una bona selecció de champaganes i vins d’altres zones. El celler de les Espelmes disposa d’un equipament per controlar en tot moment la temperatura necessària en les seves òptimes condicions
.

El restaurant de parets de pedra, sostres de fusta, taules grans i totes i cada una en la seva espelma. Ambient de muntanya i en unes vistes espectaculars tot i ser negra nit, del Camp de Tarragona.





 Tenim la taula reservada per a les 9 de vespre. Ens seiem als nostres llocs i ens serveixen unes olives i embotits tot i portant-nos les cartes. Demanem una cervesa per compartir mentre esperem el vi.

Ens prenen nota del que volem i ens serveixen una crema de carabassa com aperitiu. La crema molt bona.

Josep es demana una amanida amb foie i pernil. Per la meva part em demano una graellada vegetal, que portava albergínia, carabassó, pataques, una cabeça d’alls, carxofa, fesols en  espinacs, espàrrecs....  tot deliciós.

Per continuar Josep segueix amb un secret ibèric i jo un saltejats de bollets, pernil d’ànec i llagostins. El secret estava tendre i gustosíssim. Els bolets, camagrocs i trompetes de la mort, barrejats amb el pernil i els llagostins estava a l’alçada del restaurant i de la nit.

També vam demanar pa torrat, per fer pa en tomata.

El personal es amable i professional, sent simpàtics no et cauen damunt.

Per beure vam un BRUBERRY  www.portaldelmontsant.com
Portal del Montsant S.L.

Tipus: negre

Varietats:carinyena (samsó), garnatxa negra, syrah.


És la naturalitat en el vi. Vinyes velles. Mínima intervenció en els processos d'elaboració i criança en què només una petita part té un breu contacte amb fustes de segon i tercer any. Subtilesa i autenticitat. Notes de roses i fruits silvestres; herbes i terres humides. Textures de vellut i de setí. Gelatines de gerds i groselles. Pulcre i elegant, Bruberry tanca el cercle entre els vins d'abans i el futur del vi.

Color granat, nítid i brillant. Notes de roses i fruits vermells silvestres, amb el contrapunt d'especiats suaus. Gran intensitat. Aromes de terres i de frescor provinent de prats i herbes provençals. En boca presenta estructures d'aires sedosos. Gelatines de cireres i groselles, mores, nabius i fruites del bosc De traces pulcres que atresoren elegància, domina en boca la persistència de la frescor.

No vam fer postres, perquè vam demanar un pastís de formatge i no en tenien i nos ens apetia res mes.

Vam fer dos cafès i ens van convidar a dos cafès més. Tot en va costar 85,03 €.

El handicap més gran que té el restaurant les Espelmes és que està fora de mà. Has d’anar-hi expressament. De nit, i desprès de beure una ampolla de vi, les corbes de la carretera és fan pesades i no s’acaben mai.

Trobo que és més un restaurant per anar-hi a dinar, així pot gaudir del magnífic espectacle que s’ofereix des de la terrassa del restaurant.

Segur que hi tornarem, ens va agradà, ens agrada i ens agradarà.