diumenge, 17 de novembre de 2013

20131117 diumenge, Art Restaurant, l’Espluga de Francolí.



20131117 diumenge, Art Restaurant, l’Espluga de Francolí.
Ahir és va fer el sopar anual de la Mulassa de Tarragona, un sopar molt bo i un lloc diferent, dins del recinte del seminari, que actualment està habilitat per a fer “eventos” varis.
Este diumenge ens hem despertat amb sol, tot lluïa, estava net i brillant. Desprès de tot el dissabte plovent, el diumenge s’ha llevat radiant, a mitjà tarda ha tornat a ploure, però al matí tot semblava nou, per estrenar.

Hem anat a dinar a l'Espluga de Francolí (l'Espluga de Francolí és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà. El nom de la vila prové del llatí "spelunca" (espluga, cova) mot amb què ja era coneguda al segle XI, en referència a les nombroses balmes i cavitats dels voltants de la vila, entre les queals la cova de la Font Major, per on discorre sota terra el riu Francolí, descoberta per casualitat el 1853) a l'Art Restaurant www.artrestaurant.es
Camí Clos sn
43440 L'Espluga de Francolí
977 871.871
GPS: N + 41º24'4.33''E+1º6'21.03"


 

Tartar de pop amb aire de pebre roig
Tenen una web molt cuidada i ben feta, on es presenten els plats i tots els serveis que ofereixen, que en són varis. Et dona ganes de conèixer el lloc. Remarquen el terme cuina catalana contemporània.
ous ecològics del coll de la Noguera a Prenafeta amb foie
El lloc és una antiga masia reformada. L’espai que els ha quedat no es acollidor, tot i tenint molt bon detalls, com les parets de pedra i fotografies de branques d’oliveres, però el sostre es massa alt i hi ha poca llum o mal distribuïda. La impressió que m’ha donat es el d’estar dins d’un magatzem agrícola i no a una masia.
A l’entrar hem pogut deixar les jaquetes al penja-robes. Un fet que es d’agrair!
Ens porten la carta i veiem que hi ha diferents menús. Triem el menú de tardor. Mentre esperem els plats Josep s’ha demanat un vermut Izaguirre.
Ens serveixen l’aperitiu, que es un tartar de pop amb aire de pebre roig. Un començament prometedor!
Josep, de primer, ha optat per uns, ous ecològics del Coll de la Noguera a Prenafeta amb foie, jo he menjat un remenat de bolets.
 

Com a segons plats ens han servit un fricandó de calamars i ceps i civet de senglar amb toc de xocolata. Els postres: crema Catalana al safrà de la Conca i carquinyolis, Iogurt natural amb mango, violetes i roses.

Els cafès i ens han ofert de fer un licor, però hem preferit repetir de cafè.

Per beure hem fet un vi negre d’una bodega de l’Espluga, Rendé Masdéu http://webfacil.tinet.org/rendemasdeu/60483  merlot-syrah, bo.

Tot per 63,90 €.
El resum del dinar és que ha estat simple

de paladar, tot estava bo, però no hi havia res que destaques, prometia més la carta que els plats en ells mateixos. Tots el dinar ha estat massa pla, massa “simplon”.

No és un lloc per recomanar, si hi vas estaràs ben servit i menjaràs bé, però si tens un altre lloc no fa falta que hi vagis.
 

 

 

 

diumenge, 29 de setembre de 2013

20130914 Dissabte de festa Major (Tarragona) -El llagut


20130914 Dissabte de festa Major (Tarragona)

Han començat les festes de Santa Tecla 2013. A l’Antiga Audiència de Tarragona ha tingut lloc el sorteig de l’ordre d’actuació i la posició a plaça de les quatre colles castelleres que actuaran  diumenge, 15 de setembre, a la primera diada castellera de les festes. Pel que fa a la situació a plaça, mirant l’ajuntament a mà esquerra, actuaran els Xiquets de Tarragona i els Castellers de Vilafranca; mirant l’ajuntament a mà dreta, la Colla Jove Xiquets de Tarragona i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Pel que fa a l’ordre d’actuació, els primers seran la Colla Jove Xiquets de Tarragona; seguidament, els Castellers de Vilafranca i els Xiquets de Tarragona, i, finalment, la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Josep ho anat a veure mentre jo estava a la marató de la donació de sang al teatre Tarragona.

En acabar ens hem trobat a la plaça del Fòrum, amb Riqui, Montse, Julíeta i Glòria. Hem fet el vermut i decidit anar a dinar al Llagut.

El Llagut, carrer Natzaret, 10 977228938, però si et tinc que indicar jo, et diré que està a la plaça del Rei. És un restaurant conegut pels seus arrossos. L’interior es petit, taules menudes, poc espai i mal il·luminat, parets de pedra, la terrassa està a la plaça del Rei. Fa calor però al mes de setembre es dina bé a l’exterior, sense aire condicionat respirant aire lliure,  i tot hi estar al mig de la plaça no ets sents al mig de carrer.

Ens serveixen un aperitiu de gaspatxo de maçana, en un gotets de xarrup, passa bé! Per dinar ens decidim compartir uns entrants (cloïsses, calamarsets i amanida de romesco). L’enciam de l’amanida estava místic, les cloïsses més que un entrant eren una tapa i els calamarsets van passar l’examen.




D’arròs optem per un en abadejo, que estava bo, però no tenia gust d’abadejo. Era un arròs a la marinera o similar i que per damunt s’haguessin ficat uns trossos de bacallà, però l’arròs pròpiament no tenia gust de l’abadejo.


Per beure vam fer “El Terrat” de mas Vicenç
  www.masvicens.com         
La millor forma de prendre un vi ben fresc arriba de la mà de “El Terrat”, un vi que al destapar-lo flueixen bones vibracions. Una fusió de frescor, alegria, aroma i color que resulta en un vi jove i exuberant amb un toc afruitat sorprenent.

Una nova proposta on la mescla de colors vius, passa del nostre armari a les nostres copes, per convertir-se en un vi que et convida a gaudir de la vida, a riure i a atrevir-te.

Vi blanc jove 80% Macabeu 20% Muscat.

Nota de tast:

Color groc pàlid amb rivets verds i brillants. Descobrim un nas de flors blanques anisades, amb un rerefons afruitat recordant-nos el most.La seva boca és fina amb una bona untuositat, sobre aromes de raïm, pètals de flor i herba mentolada. Destaca pel seu bon equilibri.


La temperatura ideal de consum és de 6 a 8º C.

Una producció limitada de 8000 ampolles de 75 cls.

I com a segona ampolla Ilercavònia Altavins
 
www.altavins.com


ELABORACIÓ

Producció mitjana per cep: 1.250 Kg.
Partida de Varvall al terme municipal de Batea.
Vinyes de 46 anys.
Varietats: 100% Garnatxa blanca
Sól: Sóls calcaris i llimosos, de baixa permeabilitat. Pobres en matèria orgànica
Vinificació: Verema manual en caixes de 20 Kg. S'ha realitzat una maceració pel.licular durant 36 hr. La fermentació s'ha
fet sota control a una temperatura de 16º C.

PRODUCCIÓ

6.000 ampolles.

NOTA DE TAST

Vi blanc de color groc daurat amb tons verdosos. Complex en aromes que recorden la pinya i el mango, amb algunes notes de maçana i albercoc. A la boca es untuós, llarg i persistent. La retronasal recull aromes florals i de menta fresca.

CONSUM

Dins dels proper tres anys i mig.

GRAU ALCOHOLIC

13,65 % Vol

 



Resumint el dinar faig constar que el restaurant el Llagut ha perdut. Ja no és una cuina saborosa i de qualitat, ara és més aviat un lloc per menjar i no tornar-hi, perquè ha perdut molta qualitat però en canvi ha mantingut els preus i reduït les racions.
 
Que hi farem, pot ser s’ha fet massa turístic. Una pena.
Pel dinar vam pagar 34 € per persona (ens va desequilibra el pressupost de festes).

dimarts, 17 de setembre de 2013

20130908 Restaurant el Call de Montblanc. Festa de Mare de Déu de la Serra.

20130908 Restaurant el Call de Montblanc. Festa de Mare de Déu de la Serra.
Es un restaurant, www.elcalldemontblanc.com ubicat al carrer sant Josep 15 de Montblanc 977 86 01 20, des d’on del menjador és veu l’esplèndid palau Alenyà, seu del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. El local consta de tres espais, una terrassa, el bar i el menjador.
 
A la web del restaurant et diuen “cuina tradicional catalana amb toc d’autor” al meu parer és una cuina senzilla però la realcen amb el preu i no al plat.
Teníem feta la reserva i semblava que els haguéssim caigut del cel.
Ah! T’ho miro!
Un moment que pregunto!
Per fi s’aclareixen, perquè pareixien molt despistats i ens donen a triar entre els espais disponible.
A la terrassa no, que pot ploure! Bé tampoc ens agradar menjar al carrer, no hi ha problema. A la planta de peu de carrer tampoc em feia el pes i a més volia veure el menjador principal. Ens fan pujar i ens hi quedem.
El menjador amb parets de pedra i finestrals grans. El sostre alt. Un menjador molt bonic i majestuós, com per rodar una pel·lícula de “dames i cavallers”.
El senyor que estava a càrrec del menjador va rondinar, que només tenien una cuina i que els plats han de pujar i baixar i que això els complicava la feina.
Per entrants, mentre bevíem la cervesa en van servir unes patates xips i olives. Vam demanar el menú festiu que era d’un primer, un segon i postres. Josep es va fer l’espardenya d’escalivada i jo albergínies farcides de brandada. El conill a la brasa el va triar Josep com a plat principal i per la meua part vaig optar per una llonganissa de Montblanc a la brasa, acompanyada d’una pataca al caliu i allioli.
Per beure vam fer un Brut “Castillo de Montblanc” de Cos Montblanc www.closmontblanc.com
Cava Brut
Cupatge: 50% Macabeo, 30% Xarel-lo, 20% Parellada.
Vinya: assemblatge de les varietats principals de la propietat
Sòl: de textura calcària i argilosa.
Verema: A mà des de principis del mes de setembre fins a principis d’octubres.
Elaboració i criança: La fermentació ha transcorregut molt lentament, a baixa temperatura, a fi d’afavorir la formació d’aromes secundàries a la primera fermentació
Criança a l’ampolla: 1,5 a 2 anys.
Nota de tast:
A la vista: Pàl·lid, cristal·lí, amb reflexos verdosos d’intensitat feble. S’hi aprecien bombolles fines. Corora persitent.
Al’olor: Aroma subtil i delicada amb un punt de torrat, fresc, net i elegant.

Al gust: Viu i equilibrat. Ampli, gustós, fresc, amb un carbònic ben equilibrat, amb bona persistència a la boca. Tocs de fruits secs i llevat. Excel·lent harmonia entre alcohol i acidesa.
Via retronasal: Durador i molt agradable.
Temperatura ideal: 6 ºC.
Tot plegat ens va costar 53,08 €.
Resumint el dinar no es correspon a les expectatives. Té una cuina normal, el lloc això si que s’ha de remarcar, és molt bonic, però t’estan venen una cuina que no és la que et trobés al plat però si que t’ho trobes a l’hora de pagar.

dissabte, 7 de setembre de 2013

20130831 Restaurant Hotel Imperial Tarraco


20130831 Restaurant Hotel Imperial Tarraco

A la vista ja està el mes de setembre. Es com un principi. Comença una temporada, la 2012-2013; futbol, cole, radio... Tenim davant nostre un període per estrenar. És començar una llibre nova amb totes les fulles en blanc, ara hem de fer bona lletra!


Es difícil relacionar els gustos amb els gustos amb els records, saps que ho coneixes, però costa molt encaixar-los dins la memòria..

Vam anar a donar un tomb per Tarragona, Rambla Nova, Balcó del Mediterrani, passeig Sant Antoni.... i a l’hora al restaurant.

El restaurant està ubicat a l’hotel Imperial Tarraco, la porta d’accés és pel passeig de les Palmeres. Dissabte hi havia boda, per tant vam passar entre mig dels convidats que estaven fent l’aperitiu a la terrassa de l’hotel.

El restaurant és ampli, les taules també ho són. Els cambres anaven vestits amb pantalons, camisa i armilla de color negre i corbata roja. Molt correcte amb el tracte però distants (muy profesionales). Es tot una mica massa estirat però sense ser elegant.

Ens porten la carta. On podem escollir entre menús i carta. Optem per fer el “menú platillos”

Bunyols de bacallà, croquetes de carn, pernil ibèric, amanida de tomàquet i mozzarella, canalons de capo amb metxamel de ceps, aus de pagès estrellats, saltejat de calamarsets amb verduretes i de postres petits fous.

Per beure un raimat: Castell de Raïmat. Chardonnay Barrica.

DO Costers del Segre.

Varietat Chardonnay 100%

Nota de tast: chardonnay de color groc pàl·lid amb matisos daurant, amb una gran expressió varietal. Fruites tropicals, amb intenses aromes de poma i préssec, troben l’equilibri prefecte amb la barrica. Els gustos torrats de vainilla i caramel generats durant la fermentació a la barrica i la seva posterior criança, fan d’aquets producte un vi elegant, intens, ampli i amb unes notes a mel que demostren la seva subtilesa i finor.

És un sopar que no passarà a la història, ni be ni malament, ni car ni barato. Per tornar-hi? No es pot tancar mai cap porta, però tampoc el recomanaria.

La conclusió: un sopar simplon, gris.

dimarts, 23 de juliol de 2013

Es fa entrega del primer JAUMET de la història: Can Batiste


20130719 Can Batiste

Aquest cap de setmana hem estat a les Terres de l’Ebre. Vam arribar a Amposta el dissabte a mig matí, a casa els pares, vam xerra dinar i arreglar 4 coses per casa. Cap al tardet pujem a Tortosa, ja que feien la Festa del Renaixement (http://www.festadelrenaixement.org/). Donem dos voltes, pels carrers atapeïts de la capital del Baix Ebre i decidim anar a sopar a una de les tavernes de la festa, concretament a la taverna del Jueu, on mengem unes baldanes molt bones. Mirem un dels espectacles dels abaderats de Tortosa i cap a casa que hi ha son.

Diumenge en llevem i anem
a la platja fins les 13.30 que recollim per anar a dinar.


Avui dinàrem a la Rapita, a can Batistes, carrer sant Isidre 204, tef 977.74.49.29 (http://www.canbatiste.com/index.php?lang=ca). Un negoci familiar, amb 25 anys d’experiència i on avui per enèsima vegada hi tornaré.
El restaurant té una decoració moderna, llums de sostre grans, terra fosc, plantes per tots el raconets, taules no molt grans, seients tipus sillonet ...


Apleguem i ens deixen escollir entre dues taules. El personals es amable i proper. Seiem i ens porten la carta. La carta està sobre un suport de fusta fosca i de decoració té una peça del cobert (forquilla, ganivet...) també de fusta però aquesta és molt més clara. La carta de postres, com a decoració té una branca de canella. Son uns detalls molt aconseguits!

Demanem dos refrescos i els escorten amb unes olives molt bones. Mentre elegim el dinar.

Un cop la tria feta, ve el cap de sala i en canta altres opcions que estan fora de la carta. Totes en ganes de ser triades.

Ens decantem
per unes ortigues i un braç de pop, com a entrants.


Les ortigues arrebossades en farina de panís ens les porten a la taula en una mini escorredora de fregidora i amb dos súper palillos per poder-les punxar. Estaven cruixents per fora i saborosíssimes per dins. L’ortiga és una anemone que mon pare pescava als estius. En l’actualitat en menjo mol poques, ja que no és un plat molt comú a les cartes dels restaurants.

Desprès ens van servir el pop a la brasa. El van dur a sobre d’una pedra de pissarra i tapat amb una campana de vidre on dins, a més del pop hi havia un recipient on tenien serrin de roure encès que anava fumant polp. Tot això amb una safata similar també a la pissarra i acompanyat de dues torradetes amb allioli.

La pota de pop estava molt tendra, es desfeia a la boca i el gust una mica fumat era molt agradable dins la boca.

Al mos que el pop anava sol a la boca era bo, però el que l’acompanyava un tros de pa amb la salsa, el feia una mossegada superior, al combinar sabors i textures extraordinàriament bé, tendre i consistent el pop, el pa una mica cruixen, la salsa s’entremesclava amb tots els elements sent dins la boca  tot un festival.

El senyor Batiste ens serveix l’arròs negre,


4 llagostins, cloïsses i sepionets. Ens fica 2 plats i a la paella en queden unes quantes cullerades de més. Ens fiquem a menjar.


L’arròs estava al punt de cocció, dur però cuit, els grans solts, gens oliosos i  sec .El sabor que tenia era per parar a cada forquillada i poder espaiar en el temps el gust, el sabor, les sensacions que et deixaven en boca. Un arròs excepcional.

Per beure vam optar per un garnatxa de la cooperativa de Gandesa: SOMDINOU

Somdinou Jove

Vinyes amb una edat de més de 75 anys treballades amb el sistema tradicional amb una producció aproximada de 1250 kg/ha especialment orientades per la combinació de vents.


VARIETATS: 100 % Garnatxa blanca

ELABORACIÓ: Raïm seleccionat i veremat a ma a començaments del mes de setembre premsat i fermentat en tines d’acer inoxidable durant 25 dies a 12 ºC.

ANÀL·LISIS SENSORIAL: Aroma molt fresc amb una entrada dolça del vi destacant aromes de cítrics, tropicals i pera, en boca ens recorda els mateixos tons que amb el nas.

ARMONIA: Ideal servir a una temperatura de 12 ºC i acompanyant peixos amb salses, arrossos, fideuas.

ANÀL·LISIS TÈCNIC: Grau alcohòlic: 13.1 % vol

Acidesa Total: 4.3 g/l (expressada en H2SO4)

Sucres residuals: 2.9 g/l

Un vi jove que passa per boca i no et deixa record d’haver-lo begut.

De postres vam fer 1 cuallada amb gelat de mel i pinyons, un postres bon i molt ben presentats, a sobre d’una de pedra de pissarra anava el vas amb al cuallada i al seu costat pastís amb gelat i una mica de mel acompanyat d’unes fruites del bosc. (Mireu la foto, ha ha ha).

El dinar ens va costar 83,14 €.

En conclusió el dinar és mereix la concessió d’un Jaumet. Can Batiste de la Ràpita té el privilegi de rebre i jo el plaer d’atorgar el primer JAUMET de la història.

Jaumet: és la distinció creada pel bloc el “el cul d’en Jaumet” com a reconeixement als millors restaurants.

Un Jaumet té la forma, de moment a la meua imaginació, d'una taula rodona de fusta l’olivera, amb les potes una mica tornejades de color blau. On la taula representa els restaurants, l’olivera el territori (sòl) i els potes el riu. Tot damunt d’un suport de pedra d’Ulldecona. Al peu hi ha el nom del restaurant, en aquest cas Can Batiste i la data 21 de juliol de 2013.

dilluns, 22 de juliol de 2013

20130719 Can Solé. Cambrils


20130719 Cambril

Són les 7 de la tade i marxem cap a Cambrils, en busca de la fresqueta del mar.

Passegem per la vora de la platja, tot comentant la notícia del dia: Tito Vilanova ha recaigut de la seva malaltia i deixa de ser l’entrenador del Barça.

El sol va caient per darrera de les muntanyes i el bullici de gent, amunt i avall canvia. Fa una estona era gent de platja, ara ja comencen a veure’s els primers vianants vestits per a la nit.

Busquem, entre les mil possibilitats gastronòmiques que ofereix Cambrils, i entrem al restaurant de hotel Can Solé Ramon Llull, 19-21 43850 Cambrils Tarragona telf. 977 36 02 36. Molt cèntric, prop de la platja. En presentem a un local ampli, amb quadres de nusos mariners a les parets, aire condicionat on ens fan seure a una taula de 4 per a natros dos.

Ens ofereixen la carta i optem per fer una mariscada per compartir.

El primer que ens serveixen son canyuts, musclos i cloïsses a la brasa en un rajolí d’oli.

El pa que ens van servir estava una mica sec, com si fos molta estona que estes tallat.

El següent que apareix
a la taula, retirant prèviament les crostes del que ens havíem cruspit i en plats nets, van ser unes gambes, caragols de mar, percebes, bou de mar, i una mena de caragolets, bons, però no se com s’anomenen, i per últim ens ve una llagosta, acompanyada tota ella d’uns escamarlans i llagostins.


Hi havia dues salses (romesco i all-i-oli) per combinar en totes les viandes servides. Hi havia marisc que passava per la salsera i altre que entrava a la boca tal qual. Tant d’una forma com de l’altra estava tot molt bo.

El que sí que té la mariscada és que és molt divertida i entretinguda de menjar i això la fa ser un sopar molt agradable.
Per beure vam fer un Blan Pescador:Vi d’agulla blanc sec Varietat: Macabeu (60%), Parellada (20%), Xarel·lo (20%).Elaboració: Fermentació natural. Criança:Vi jove. Graduació: 11,5% vol. Sucres residuals:  4g/l. Acidés total:3,5 -5g/l (a.s.). Acidés volàtil: Inferior a 0,70 g/lSO2 total:Inferior a 200 mg/l. Tipus d’ampolla: Rhinalta, color verd, 75 cl. Nota de cata: Poc color, lleugera tonalitat groc verdós, molt pàl·lid i brillant. Aromàtic, lleugerament afruitat i delicadament vigorós.
Tot per 56,46€
El resum del sopar és que sembla que anar a fer una mariscada és deixar-te un ull de la cara, però al restaurant Can Solé de Cambrils és un sopar que no és cap preu de burro.
Una mariscada al año no hace daño!!!

divendres, 19 de juliol de 2013

20130714 Restaurant Park. Altafulla. Torredembarra


20130714 Restaurant Park. Altafulla. Torredembarra
La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona té actuació a Torredembarra, per la festa del Quadre de Santa Rosalia.
Això ens dóna l’excusa ideal per anar a dinar fora.
Fem la reserva al restaurant Park d’Altafulla
(carrer Pont de Mar, 16. Telèfon; 977.650.063 http://www.restaurantpark.es/).
Un lloc familiar prop de la platja on té fama de fer bones paelles.
Ens donen taula per al primer torn, 14.00.
El local és dels anys 70, tovalles de paper, aire condicionat, ventiladors. L’espai està molt ben aprofitat, ja que hi ha moltes taules, però no tens la sensació d’estar uns damunt del altres. Llum natural gràcies a les grans vidrieres que tenen.
Demanem unes cloïsses a la marinera i uns xipirons a l’andalusa. I la senyora que ens estava prenen nota ens diu que en ½ ració ja en tindrem prou. Un detall que s’agraeix. Desprès demanem el plat estrella de la casa, que és la paella marinera, amb musclos escamarlans i gambes. Realment estava bona.

El servei és molt familiar, eficient i amable.

Les cloïsses estaven molt bones, amb


una salsa per sucar-hi pa. Els xipiron a l’andalusa per ser ½ ració era una ració molt generosa, cruixents i d’una mida excel·lent.


Per beure vam optar per un brut Agustí Torelló Mata (http://www.agustitorellomata.com/cat/) 2009

Macabeu 39%, Xarel·lo 23% i Parellada 38%
Procedent de vinyes de la zona del Penedès.


Aspecte: groc palla pàl·lid amb reflexos verdosos. Bombolla fina i persistent d'evolució lenta, amb bona formació de rosaris.
Aroma: neta i molt afruitada, amb records de poma, notes de caramel i un fons d'herbes fresques i tocs balsàmics mentolats.
Impressió final: elegant i equilibrat, afruitat i fresc, amb notes de poma madura i almíbar. Carbònic molt ben integrat, amb excel·lent equilibri sucrer-acidesa. Postgust llarg i delicat.
Maridatge: a totes hores. Ideal per a aperitius, peixos, cremes de marisc, carns blanques, formatges de cabra i postres.
Serviu-lo entre 6 i 7 °C. Graduació alcohòlica: 11,5% vol.
Acidesa total (tartàric): 5,7 g/l.
Sucre: 4,0 g/l.
Extracte sec: 20,6 g/l. Reserva.
Criança mínima 24 mesos


Boníssim, una altra xapa per a la col·lecció de Gerard.




Els postres van ser un crocanti amb nata i meló. 2 Cafès i una botella d’aigua. Tot per 76,40 €.

La conclusió és que el lloc és molt recomanable, fes reserva sinó no dinaràs, està prop de la platja i fàcil aparcament. I el més important de tot és la els productes són molt bons.

Desprès a castell. Tripleta Màgica (3d9f, 4d9f i 5d8) i pilar de 6. Molt bona Diada.