dissabte, 4 de gener del 2014

20140103 El Complet Tarragona


Quedem per sopar amb Glòria, que des de l'any passat no l'haviem vist i decedim anar al Restaurant El Complet de Tarragona
 
Restaurant ubicat a la part Alta de Tarragona, carrer Natzaret número 7. Per Internet, hi ha llocs que encara surt com que està al carrer Major, que era on estaven abans del trasllat. Distribuït en dues plantes. Cap de les dues a l’alçada del carrer. L’entrada té un espai on tu pots accedir al menjador o baixar a la barra. És com un semi soterrani i un semi entresol que entre els dos espais fan el local.

El local es veu que encara l’estan reformant o transformant, perquè hi ha una mica de provisionalitat en alguns elements del restaurant.

Ens acompanyen a la taula, el servei amable i sabedors del que estant fent, i ens porten les cartes i unes olives per fer temps. Demanem unes cerveses i mentre triem el que volem sopar.

Optem per fer una de pataques al complet, senzill però resulton,  1 ous estrellat en xistorra, 3 pinxos de xampinyons; 3 de solomillo amb formatge i tres de bacallà. I per beure un Cap de Ruc garnatxa i cafès. Tots els plats estaven molt bon. És una forma de “tapeo” de qualitat i assegut a taula. És molt recomanable i per tornar-hi segur.

Hi havia gent esperant que marxéssim per poder sopar ells. En això “no hase falta desir nada mas”.

El sopar, per a tres persones, va costa 54,70 €

 
 
 
 
 
 
 

Cap de Ruc Garnatxa 2012

La delicadesa de la joventut

Viu, brillant i expressiu...

Es tracta d'un vi clar, de color guinda molt intens amb suaus ribets caobes.

En nas és molt franc, amb un bon equilibri de fruita-fusta en el que es fonen els tons làctics i de vainilla amb la fruita madura.

El pas en boca és suau, però omplint el paladar d'equilibrats sabors - en el que es repeteixen les sensacions nasals -. Es perceben les notes de fruita i els tanins fins, que contribuiran a allargar la vida d'aquest, tot i ser un vi novell.

És ideal per beure a copes i per acompanyar tapes amb pa i tomàquet.

Varietat: 100% Garnatxa negra

Fitxa tècnica:

Elaborador Embotellador: Celler Ronadelles, S.l.

DO: Montsant.

Finques productores: Les Vedrenyes

Característiques de la collita 2012: collita primerenca marcada per un clima força calorós i escasses pluges. Any tèrmicament càlid amb lleugers contrastos tèrmics que personalitzen  l’anyada amb una gran intensitat aromàtica i una lleugera acidesa que li aporta molta frescor.

Vinificació: Verema i tria manual al camp en caixes de 15 Kg, amb posterior tractament  tèrmic a 5°C. Fermentació a temperatura constant de 25ºC controlada informàticament en un sol dispositiu de 50 Hl  “Pigege” i remuntat per gravitació i maceració de les pells entre 20 i 25 dies. Malalàctica en dipòsit sobre lies fines. Es disminueix la pressió de la premsa per  tal de prolongar el premsat.

Criança: tot i ser un vi novell reposa 4 mesos en botes de roure francès de son any de 400 l.

Embotellat: Clarificat amb albúmina d’ou. Embotellat per decantació respectant les fases de la lluna.

Finques Cap de Ruc Garnatxa 2012

Nom de la Finca
Codi PV
Varietats
Any de Plantació
Terme Municipal
Tipus de sol
Altitud
Orientació
Densitat plantació hectàrea
Sistema de formació del cep
Producció cep (gr
Les Vedrenyes
CA301
Garnatxa negra
1979
Cornudella de Montsant
60% argilós.
40% mineral calcari
520
Nord-est
2500 –3000 ceps
Emparrat
Entre 1500 i 2000
 

dimecres, 1 de gener del 2014

20140101 restaurant Simo de Palau


20140101 restaurant Sim de Palau. L’Espluga de Francolí

Bon Any, comença el 2014 amb les ganes de qui estrena.
Orgue de tribuna

Avui dinarem a l’Espluga de Francolí. Tenim la taula reservada per a les 14.00, però arribem una bona estona abans. Per fer temps ens apropem al Monestir de Poblet.

Un cop a Poblet entro dins de l’església, espectacular. Ha sigut una grata sorpresa de Cap d’Any!
 

Com ja és hora marxem cap el restaurant. Avui anem a Simó de Palau, SIMÓ DE PALAU
Ctra. N-240 39.5
43440 l'Espluga de Francolí, telèfon: 977 862 599

N 41º23'37''
E 001º7'49''

Es un local situat entre la carretera i el Francolí. Tenen pàrquing des d’on accedeix al restaurant/bodega per una zona enjardinada. A l’entrar al local, dotat de grans finestrals et trobes en l’espai que dóna accés a la cava, seguit per una cambra que fa de rebedor de la zona dels menjadors i baixant 4 o 5 escales ja estàs al restaurant pròpiament dit.

L’ambient del restaurant és càlid i acollidor, taules grans, seients còmodes, espai més que de sobres entre taula i taula, un lloc on m’he sentit molt confortable.

Ens atent una senyora i ens porten fins a la taula que tenien reservada per a nosaltres. Una taula preparada per a dos comensals amb els entrants a la taula i una ampolla d’aigua.

En un moment ens serveixen dues copes de cava i la carta amb el menú:

MENÚ DE SANT ESTEVE I ANY NOU

ENTRANTS

Variació d’enciams amb cues de llagostins saltats,encenalls de pernil ibèric i vinagreta de festucs fregits amb oli verge de la cooperativa de l'Albi.
Terrina de micuit amb mini brots d’enciams, llesquetes de xapata i pinzellades de vinagre de grosella
Crema de llamàntol amb la seva carn, daus de carn de vieira i xips de pa de poble.
Raviolis de foie amb fetge d’ànec caramel·litzat i reducció de Pedro Ximenez.

SEGONS

Llom de bacallà cuit a baixa temperatura amb rossinyols saltats amb alls tendres
Supremes d’orada amb llit de patata fornera i bastonets de verdures amb tempures
Timbal d’arròs amb calamarsons, cloïsses i gambes vermelles a la planxa
Filet de bou a la brasa amb espàrrecs de marge i xips de carxofes

POSTRES
Cremós de plàtan amb roques d’ametlla, crispis de gerds i daus de mango
Canutets farcits de crema pastissera amb gelat de vainilla i batejats amb cobertura de xocolata.
Pasta filo amb mus d’avellana i pols de carquinyoli
Sorbet de llimona amb sirop de maduixetes del bosc.

Aigua mineral

Vi de la casa o Cava Simó de Palau

Cafès o infusions
(1/2 aigua per persona i ampolla de vi per cada 4 persones)

Josep opta pels raviolis de foie amb fetge d’ànec caramel·litzat i reducció de Pedro Ximenez.

Jo per la Crema de llamàntol amb la seva carn, daus de carn de vieira i xips de pa de poble. La crema l’han servit, primer el plat amb la carn del llamàntol, la vieira
i el pa i a continuació li han afegit la crema.


Tant el plat de Josep com el meu, han estat exquisits.

El segon ha estat el filet de bou i d’orada, les dues

coses bones, però ni de bon tros estava tant
excel·lent com els primers.

De postres hem fet un cremós de plàtan i el sorbet de llimona. Tot regat cava Simó de Palau brut nature reserva. Criança mínima de 24 mesos.

Atractiu groc llimona, net i de bona intensitat. Aroma dominat per elegants notes de criança, fruita blanca i dolça com la pera i fruites d’os com l’albercoc amb una lleugera suggerència cítricaque ens aporta una bona frescor. En boca és envolvent amb una agradable i cremosa espuma, equilibrat, fresc i amb unes fines notes amargues. La seva persistència és llarga i ens apareixen records cítrics a poncem.
Ideal per a acompanyar entrants de verdures i mariscs.
Varietats: Macabau, Xarel·lo i Parellada
11.50 %vol
Acidesa 4.00 g/L H2SO4
És un lloc per recomanar i per tornar-hi.
El menú és de 35€ per persona.

diumenge, 17 de novembre del 2013

20131117 diumenge, Art Restaurant, l’Espluga de Francolí.



20131117 diumenge, Art Restaurant, l’Espluga de Francolí.
Ahir és va fer el sopar anual de la Mulassa de Tarragona, un sopar molt bo i un lloc diferent, dins del recinte del seminari, que actualment està habilitat per a fer “eventos” varis.
Este diumenge ens hem despertat amb sol, tot lluïa, estava net i brillant. Desprès de tot el dissabte plovent, el diumenge s’ha llevat radiant, a mitjà tarda ha tornat a ploure, però al matí tot semblava nou, per estrenar.

Hem anat a dinar a l'Espluga de Francolí (l'Espluga de Francolí és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà. El nom de la vila prové del llatí "spelunca" (espluga, cova) mot amb què ja era coneguda al segle XI, en referència a les nombroses balmes i cavitats dels voltants de la vila, entre les queals la cova de la Font Major, per on discorre sota terra el riu Francolí, descoberta per casualitat el 1853) a l'Art Restaurant www.artrestaurant.es
Camí Clos sn
43440 L'Espluga de Francolí
977 871.871
GPS: N + 41º24'4.33''E+1º6'21.03"


 

Tartar de pop amb aire de pebre roig
Tenen una web molt cuidada i ben feta, on es presenten els plats i tots els serveis que ofereixen, que en són varis. Et dona ganes de conèixer el lloc. Remarquen el terme cuina catalana contemporània.
ous ecològics del coll de la Noguera a Prenafeta amb foie
El lloc és una antiga masia reformada. L’espai que els ha quedat no es acollidor, tot i tenint molt bon detalls, com les parets de pedra i fotografies de branques d’oliveres, però el sostre es massa alt i hi ha poca llum o mal distribuïda. La impressió que m’ha donat es el d’estar dins d’un magatzem agrícola i no a una masia.
A l’entrar hem pogut deixar les jaquetes al penja-robes. Un fet que es d’agrair!
Ens porten la carta i veiem que hi ha diferents menús. Triem el menú de tardor. Mentre esperem els plats Josep s’ha demanat un vermut Izaguirre.
Ens serveixen l’aperitiu, que es un tartar de pop amb aire de pebre roig. Un començament prometedor!
Josep, de primer, ha optat per uns, ous ecològics del Coll de la Noguera a Prenafeta amb foie, jo he menjat un remenat de bolets.
 

Com a segons plats ens han servit un fricandó de calamars i ceps i civet de senglar amb toc de xocolata. Els postres: crema Catalana al safrà de la Conca i carquinyolis, Iogurt natural amb mango, violetes i roses.

Els cafès i ens han ofert de fer un licor, però hem preferit repetir de cafè.

Per beure hem fet un vi negre d’una bodega de l’Espluga, Rendé Masdéu http://webfacil.tinet.org/rendemasdeu/60483  merlot-syrah, bo.

Tot per 63,90 €.
El resum del dinar és que ha estat simple

de paladar, tot estava bo, però no hi havia res que destaques, prometia més la carta que els plats en ells mateixos. Tots el dinar ha estat massa pla, massa “simplon”.

No és un lloc per recomanar, si hi vas estaràs ben servit i menjaràs bé, però si tens un altre lloc no fa falta que hi vagis.
 

 

 

 

diumenge, 29 de setembre del 2013

20130914 Dissabte de festa Major (Tarragona) -El llagut


20130914 Dissabte de festa Major (Tarragona)

Han començat les festes de Santa Tecla 2013. A l’Antiga Audiència de Tarragona ha tingut lloc el sorteig de l’ordre d’actuació i la posició a plaça de les quatre colles castelleres que actuaran  diumenge, 15 de setembre, a la primera diada castellera de les festes. Pel que fa a la situació a plaça, mirant l’ajuntament a mà esquerra, actuaran els Xiquets de Tarragona i els Castellers de Vilafranca; mirant l’ajuntament a mà dreta, la Colla Jove Xiquets de Tarragona i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Pel que fa a l’ordre d’actuació, els primers seran la Colla Jove Xiquets de Tarragona; seguidament, els Castellers de Vilafranca i els Xiquets de Tarragona, i, finalment, la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Josep ho anat a veure mentre jo estava a la marató de la donació de sang al teatre Tarragona.

En acabar ens hem trobat a la plaça del Fòrum, amb Riqui, Montse, Julíeta i Glòria. Hem fet el vermut i decidit anar a dinar al Llagut.

El Llagut, carrer Natzaret, 10 977228938, però si et tinc que indicar jo, et diré que està a la plaça del Rei. És un restaurant conegut pels seus arrossos. L’interior es petit, taules menudes, poc espai i mal il·luminat, parets de pedra, la terrassa està a la plaça del Rei. Fa calor però al mes de setembre es dina bé a l’exterior, sense aire condicionat respirant aire lliure,  i tot hi estar al mig de la plaça no ets sents al mig de carrer.

Ens serveixen un aperitiu de gaspatxo de maçana, en un gotets de xarrup, passa bé! Per dinar ens decidim compartir uns entrants (cloïsses, calamarsets i amanida de romesco). L’enciam de l’amanida estava místic, les cloïsses més que un entrant eren una tapa i els calamarsets van passar l’examen.




D’arròs optem per un en abadejo, que estava bo, però no tenia gust d’abadejo. Era un arròs a la marinera o similar i que per damunt s’haguessin ficat uns trossos de bacallà, però l’arròs pròpiament no tenia gust de l’abadejo.


Per beure vam fer “El Terrat” de mas Vicenç
  www.masvicens.com         
La millor forma de prendre un vi ben fresc arriba de la mà de “El Terrat”, un vi que al destapar-lo flueixen bones vibracions. Una fusió de frescor, alegria, aroma i color que resulta en un vi jove i exuberant amb un toc afruitat sorprenent.

Una nova proposta on la mescla de colors vius, passa del nostre armari a les nostres copes, per convertir-se en un vi que et convida a gaudir de la vida, a riure i a atrevir-te.

Vi blanc jove 80% Macabeu 20% Muscat.

Nota de tast:

Color groc pàlid amb rivets verds i brillants. Descobrim un nas de flors blanques anisades, amb un rerefons afruitat recordant-nos el most.La seva boca és fina amb una bona untuositat, sobre aromes de raïm, pètals de flor i herba mentolada. Destaca pel seu bon equilibri.


La temperatura ideal de consum és de 6 a 8º C.

Una producció limitada de 8000 ampolles de 75 cls.

I com a segona ampolla Ilercavònia Altavins
 
www.altavins.com


ELABORACIÓ

Producció mitjana per cep: 1.250 Kg.
Partida de Varvall al terme municipal de Batea.
Vinyes de 46 anys.
Varietats: 100% Garnatxa blanca
Sól: Sóls calcaris i llimosos, de baixa permeabilitat. Pobres en matèria orgànica
Vinificació: Verema manual en caixes de 20 Kg. S'ha realitzat una maceració pel.licular durant 36 hr. La fermentació s'ha
fet sota control a una temperatura de 16º C.

PRODUCCIÓ

6.000 ampolles.

NOTA DE TAST

Vi blanc de color groc daurat amb tons verdosos. Complex en aromes que recorden la pinya i el mango, amb algunes notes de maçana i albercoc. A la boca es untuós, llarg i persistent. La retronasal recull aromes florals i de menta fresca.

CONSUM

Dins dels proper tres anys i mig.

GRAU ALCOHOLIC

13,65 % Vol

 



Resumint el dinar faig constar que el restaurant el Llagut ha perdut. Ja no és una cuina saborosa i de qualitat, ara és més aviat un lloc per menjar i no tornar-hi, perquè ha perdut molta qualitat però en canvi ha mantingut els preus i reduït les racions.
 
Que hi farem, pot ser s’ha fet massa turístic. Una pena.
Pel dinar vam pagar 34 € per persona (ens va desequilibra el pressupost de festes).

dimarts, 17 de setembre del 2013

20130908 Restaurant el Call de Montblanc. Festa de Mare de Déu de la Serra.

20130908 Restaurant el Call de Montblanc. Festa de Mare de Déu de la Serra.
Es un restaurant, www.elcalldemontblanc.com ubicat al carrer sant Josep 15 de Montblanc 977 86 01 20, des d’on del menjador és veu l’esplèndid palau Alenyà, seu del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. El local consta de tres espais, una terrassa, el bar i el menjador.
 
A la web del restaurant et diuen “cuina tradicional catalana amb toc d’autor” al meu parer és una cuina senzilla però la realcen amb el preu i no al plat.
Teníem feta la reserva i semblava que els haguéssim caigut del cel.
Ah! T’ho miro!
Un moment que pregunto!
Per fi s’aclareixen, perquè pareixien molt despistats i ens donen a triar entre els espais disponible.
A la terrassa no, que pot ploure! Bé tampoc ens agradar menjar al carrer, no hi ha problema. A la planta de peu de carrer tampoc em feia el pes i a més volia veure el menjador principal. Ens fan pujar i ens hi quedem.
El menjador amb parets de pedra i finestrals grans. El sostre alt. Un menjador molt bonic i majestuós, com per rodar una pel·lícula de “dames i cavallers”.
El senyor que estava a càrrec del menjador va rondinar, que només tenien una cuina i que els plats han de pujar i baixar i que això els complicava la feina.
Per entrants, mentre bevíem la cervesa en van servir unes patates xips i olives. Vam demanar el menú festiu que era d’un primer, un segon i postres. Josep es va fer l’espardenya d’escalivada i jo albergínies farcides de brandada. El conill a la brasa el va triar Josep com a plat principal i per la meua part vaig optar per una llonganissa de Montblanc a la brasa, acompanyada d’una pataca al caliu i allioli.
Per beure vam fer un Brut “Castillo de Montblanc” de Cos Montblanc www.closmontblanc.com
Cava Brut
Cupatge: 50% Macabeo, 30% Xarel-lo, 20% Parellada.
Vinya: assemblatge de les varietats principals de la propietat
Sòl: de textura calcària i argilosa.
Verema: A mà des de principis del mes de setembre fins a principis d’octubres.
Elaboració i criança: La fermentació ha transcorregut molt lentament, a baixa temperatura, a fi d’afavorir la formació d’aromes secundàries a la primera fermentació
Criança a l’ampolla: 1,5 a 2 anys.
Nota de tast:
A la vista: Pàl·lid, cristal·lí, amb reflexos verdosos d’intensitat feble. S’hi aprecien bombolles fines. Corora persitent.
Al’olor: Aroma subtil i delicada amb un punt de torrat, fresc, net i elegant.

Al gust: Viu i equilibrat. Ampli, gustós, fresc, amb un carbònic ben equilibrat, amb bona persistència a la boca. Tocs de fruits secs i llevat. Excel·lent harmonia entre alcohol i acidesa.
Via retronasal: Durador i molt agradable.
Temperatura ideal: 6 ºC.
Tot plegat ens va costar 53,08 €.
Resumint el dinar no es correspon a les expectatives. Té una cuina normal, el lloc això si que s’ha de remarcar, és molt bonic, però t’estan venen una cuina que no és la que et trobés al plat però si que t’ho trobes a l’hora de pagar.

dissabte, 7 de setembre del 2013

20130831 Restaurant Hotel Imperial Tarraco


20130831 Restaurant Hotel Imperial Tarraco

A la vista ja està el mes de setembre. Es com un principi. Comença una temporada, la 2012-2013; futbol, cole, radio... Tenim davant nostre un període per estrenar. És començar una llibre nova amb totes les fulles en blanc, ara hem de fer bona lletra!


Es difícil relacionar els gustos amb els gustos amb els records, saps que ho coneixes, però costa molt encaixar-los dins la memòria..

Vam anar a donar un tomb per Tarragona, Rambla Nova, Balcó del Mediterrani, passeig Sant Antoni.... i a l’hora al restaurant.

El restaurant està ubicat a l’hotel Imperial Tarraco, la porta d’accés és pel passeig de les Palmeres. Dissabte hi havia boda, per tant vam passar entre mig dels convidats que estaven fent l’aperitiu a la terrassa de l’hotel.

El restaurant és ampli, les taules també ho són. Els cambres anaven vestits amb pantalons, camisa i armilla de color negre i corbata roja. Molt correcte amb el tracte però distants (muy profesionales). Es tot una mica massa estirat però sense ser elegant.

Ens porten la carta. On podem escollir entre menús i carta. Optem per fer el “menú platillos”

Bunyols de bacallà, croquetes de carn, pernil ibèric, amanida de tomàquet i mozzarella, canalons de capo amb metxamel de ceps, aus de pagès estrellats, saltejat de calamarsets amb verduretes i de postres petits fous.

Per beure un raimat: Castell de Raïmat. Chardonnay Barrica.

DO Costers del Segre.

Varietat Chardonnay 100%

Nota de tast: chardonnay de color groc pàl·lid amb matisos daurant, amb una gran expressió varietal. Fruites tropicals, amb intenses aromes de poma i préssec, troben l’equilibri prefecte amb la barrica. Els gustos torrats de vainilla i caramel generats durant la fermentació a la barrica i la seva posterior criança, fan d’aquets producte un vi elegant, intens, ampli i amb unes notes a mel que demostren la seva subtilesa i finor.

És un sopar que no passarà a la història, ni be ni malament, ni car ni barato. Per tornar-hi? No es pot tancar mai cap porta, però tampoc el recomanaria.

La conclusió: un sopar simplon, gris.