20130719
Can Batiste
Aquest
cap de setmana hem estat a les Terres de l’Ebre. Vam arribar a Amposta el
dissabte a mig matí, a casa els pares, vam xerra dinar i arreglar 4 coses per
casa. Cap al tardet pujem a Tortosa, ja que feien la Festa del Renaixement (http://www.festadelrenaixement.org/). Donem dos voltes, pels carrers atapeïts de la
capital del Baix Ebre i decidim anar a sopar a una de les tavernes de la festa,
concretament a la taverna del Jueu, on mengem unes baldanes molt bones. Mirem
un dels espectacles dels abaderats de Tortosa i cap a casa que hi ha son.
Diumenge
en llevem i anem
Avui dinàrem a la Rapita, a can Batistes, carrer
sant Isidre 204, tef 977.74.49.29 (http://www.canbatiste.com/index.php?lang=ca).
Un negoci familiar, amb 25 anys
d’experiència i on avui per enèsima vegada hi tornaré.
Apleguem
i ens deixen escollir entre dues taules. El personals es amable i proper. Seiem
i ens porten la carta. La carta està sobre un suport de fusta fosca i de
decoració té una peça del cobert (forquilla, ganivet...) també de fusta però
aquesta és molt més clara. La carta de postres, com a decoració té una branca
de canella. Son uns detalls molt aconseguits!
Demanem
dos refrescos i els escorten amb unes olives molt bones. Mentre elegim el
dinar.
Un cop
la tria feta, ve el cap de sala i en canta altres opcions que estan fora de la
carta. Totes en ganes de ser triades.
Ens
decantem
Les
ortigues arrebossades en farina de panís ens les porten a la taula en una mini
escorredora de fregidora i amb dos súper palillos per poder-les punxar. Estaven
cruixents per fora i saborosíssimes per dins. L’ortiga és una anemone que mon
pare pescava als estius. En l’actualitat en menjo mol poques, ja que no és un
plat molt comú a les cartes dels restaurants.
Desprès
ens van servir el pop a la brasa. El van dur a sobre d’una pedra de pissarra i
tapat amb una campana de vidre on dins, a més del pop hi havia un recipient on
tenien serrin de roure encès que anava fumant polp. Tot això amb una safata
similar també a la pissarra i acompanyat de dues torradetes amb allioli.
La
pota de pop estava molt tendra, es desfeia a la boca i el gust una mica fumat
era molt agradable dins la boca.
Al mos
que el pop anava sol a la boca era bo, però el que l’acompanyava un tros de pa
amb la salsa, el feia una mossegada superior, al combinar sabors i textures
extraordinàriament bé, tendre i consistent el pop, el pa una mica cruixen, la salsa
s’entremesclava amb tots els elements sent dins la boca tot un festival.
El
senyor Batiste ens serveix l’arròs negre,
4 llagostins, cloïsses i sepionets. Ens fica 2 plats i a la paella en queden unes quantes cullerades de més. Ens fiquem a menjar.
L’arròs
estava al punt de cocció, dur però cuit, els grans solts, gens oliosos i sec .El sabor que tenia era per parar a cada
forquillada i poder espaiar en el temps el gust, el sabor, les sensacions que
et deixaven en boca. Un arròs excepcional.
Per
beure vam optar per un garnatxa de la cooperativa de Gandesa: SOMDINOU
Somdinou
Jove
Vinyes
amb una edat de més de 75 anys treballades amb el sistema tradicional amb una
producció aproximada de 1250 kg/ha especialment orientades per la combinació de
vents.
VARIETATS:
100 % Garnatxa blanca
ELABORACIÓ:
Raïm seleccionat i veremat a ma a començaments del mes de setembre premsat i
fermentat en tines d’acer inoxidable durant 25 dies a
ANÀL·LISIS
SENSORIAL: Aroma molt fresc amb una entrada dolça del vi destacant aromes de
cítrics, tropicals i pera, en boca ens recorda els mateixos tons que amb el
nas.
ARMONIA:
Ideal servir a una temperatura de
ANÀL·LISIS
TÈCNIC: Grau alcohòlic: 13.1 % vol
Acidesa
Total: 4.3 g/l (expressada en H2SO4)
Sucres
residuals: 2.9 g/l
Un vi
jove que passa per boca i no et deixa record d’haver-lo begut.
De
postres vam fer 1 cuallada amb gelat de mel i pinyons, un postres bon i molt
ben presentats, a sobre d’una de pedra de pissarra anava el vas amb al cuallada
i al seu costat pastís amb gelat i una mica de mel acompanyat d’unes fruites
del bosc. (Mireu la foto, ha ha ha).
El
dinar ens va costar 83,14 €.
En
conclusió el dinar és mereix la concessió d’un Jaumet. Can Batiste de la Ràpita
té el privilegi de rebre i jo el plaer d’atorgar el primer JAUMET de la
història.
Jaumet:
és la distinció creada pel bloc el “el cul d’en Jaumet” com a reconeixement als
millors restaurants.
Un
Jaumet té la forma, de moment a la meua imaginació, d'una taula rodona de
fusta l’olivera, amb les potes una mica tornejades de color blau. On la taula
representa els restaurants, l’olivera el territori (sòl) i els potes el riu.
Tot damunt d’un suport de pedra d’Ulldecona. Al peu hi ha el nom del
restaurant, en aquest cas Can Batiste i la data 21 de juliol de 2013.
Jo vull que quan vinguis a casa meua a sopar em portis un Jaumet que trobo que m'agrada:)
ResponEliminaBesets.