dimecres, 26 de juny de 2013

20130609 Diumenge per la Conca

20130609 Diumenge per la Conca
S’han acabat els estudis de Josep. Ja no hi ha treballs a fer, ni informes, ni exàmens. Tornarem a tindre els caps de setmana per a natros. I el primer que fem es celebra tots els aprovats.
A primera hora ens dirigim a Verdú per comprar vermut. És de Casa Pardet,
una bodega que vam descobrir fa un temps quan vam anar a visitar el museu del joguet, ara tancat. Avui tornem a Verdú, però només per fer la comprar del licor.

Un cop el cotxe carregat d’alcohol marxem direcció l’Espluga, per anar al Museu de la Vida Rural.www.museuvidarural.cat/ Carretera de Montblanc, 35 43440 l'Espluga de Francolí, Tarragona telf: 977 87 05 76.
El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí és una institució cultural privada creada l'any 1988 per la Fundació Lluís Carulla que pretén mostrar totes les característiques de la vida tradicional a les viles i pobles de Catalunya, fent especial esment a la pagesia com a element primordialment destacat del món rural. Conté un variat fons de peces en exposició permanent relacionades amb la vida tradicional, la cultura, la pagesia, les arts i oficis artesanals. Les col·leccions del MVR es troben dividides en diverses seccions instal·lades museogràficament per recórrer a través del temps i fins a l'actualitat el coneixement del món rural català.
La funció del MVR és conservar aquest fons de peces, autèntic pòsit cultural de la nostra societat. Engloba també la difusió i divulgació de tot el que es troba relacionat amb la vida rural, fomenta la recerca etnològica i participa en investigacions i publicacions d'aquest caire amb tasques de conservació, restauració, documentació i difusió. El Museu forma part de la Fundació Lluís Carulla[1] i ocupa la casa pairal que la família Carulla tenia a l'Espluga de Francolí (la Conca de Barberà), on diverses generacions de la qual hi van exercir com a apotecaris des de començaments del segle XVII.[2]
A nivell de publicacions edita conjuntament amb l'Editorial Barcino, la Col·lecció Museu Vida Rural, dirigida per Jordi Llavina. El 2004 va publicar, en la sèrie de contes infantils Petites Històries (il·lustrada per Pilar Bayés), un volum dedicat a la història i evolució del museu.[3]
A inicis del 2008 el Museu de la Vida Rural es va sotmetre a una ampliació que el dotà amb un nou edifici, duplicant l'espai per a l'exposició permanent i dotant-lo de noves infraestructures museístiques així com d'una moderna museografia. Aquesta ampliació, fou dissenyada per l'arquitecte Dani Freixes l'any 2009.[4][5]L'estiu de 2012 va obrir un tercer edifici destinat en part a l'exposició permanent, amb una nova sala dedicada a la col·lecció de carros de museu i, en la seva planta superior diverses dependències polivalents destinades a activitats pedagògiques, la sala d'exposicions Maria Font i una cafeteria. Aquest edifici compta amb una teulada ajardinada ecològica que dota d'aigua els subministraments no potables de l'edifici i es climatitza, igual que l'edifici principal, a través d'un sistema d'energia geotèrmica.
 
 
Un lloc molt recomanable per recordar-nos lo difícil que era la vida fa cent anys. Allí explica la vida del camp, com vivien, com aprofitaven tots els recursos, estris i altres eines, tant domestiques com de pagès. Però també de fuster, barber, ferrer, picapedrer...
Un petit viatge pel temps on alguns dels objectes exposats els has vist a casa i fins i tots els has utilitzat i t’estiren el fit de la memòria transportant-te a uns espais oblidats, que gràcies al Museu de la Vida Rural de l’Espluga et tornen a la ment.


Després una explicació de com ha evolucionat la producció agrària i la industria relacionada.
Un cop culturitzats ja s’ha fet hora de dinar. Agafem l’andante i cap a Solivella. Municipi de la Conca de Barberà, situat a la vessat meridional de la serra del Tallat d’una població de 660 habitats (2012).
A Solivella coneixem www.sanstrave.com el restaurant Cal Travé. Un local regentat per la família Sans-Travé situat a la ctra d’Andorra n 56, on tenen molt cuidat al client.
Carretera d'Andorra, 56
43412 Solivella
Tarragona

Email: restaurant@sanstrave.com - Restaurant
bodega@sanstrave.com - Vins i Caves

Tel: 977 89 21 65
Fax: 977 89 20 73
Des del moment que fiques els peus a cal Travé ja et sents ben acollit. El local està decorat amb peces antigues, rellotges de paret, escopetes, eines de camp, un poema:
Més junts del que ningú no sabrà mai,
alcem les dues copes.
Veiem la nostra llum, cadascú als ulls de l'altre.
Un home i una dona, en un instant,
poden equivocar-se.
Però l'instant no tornarà mai més.
... i unes làmpares grans al sostres que donen una càlida il·luminació.
Al fons del local hi ha els foc on es cuinen les viandes a la brasa, a la vista de tothom. Les taules son gran però, pot tenen massa aprofitat l’espai, segons on estàs tens als altres comensals massa prop. Tovalles blanques, cadires còmodes, coberts polits, copes senyores...
Ens vam seure a una taula per a dos no massa gran, on l’acompanyava una taula auxiliar que donava amplitud al poder disposar de més espai per deixar coses.
Com aperitiu ens van treure unes yuques i un gaspatxo.
 
 Per començar Josep es va demanar uns Ous de corral amb Foie, patates i tòfona. Jo vaig
triar una coca de verdures, que les verduretes estaven al dente i amb un oli que ressuscita a un mort.
Com no pot ser d’altra manera vam demanar all-i-oli acompanyat d’un pa d’elaboració pròpia del restaurant, només per això paga la pena el viatge a Solivella, creu-me!

Per beure, a cal Travé
només pots beure vins de la seva bodega, política comercials que no comparteixo, per això vam optar per un cava, un brut nature que ens va fer parlar pels colzes.

Passant als segons plats,
Josep es va triar un presa ibèrica i jo un lloc ibèric, les dos carns estaves exquisites, fetes a la brasa, a la nostra vista i les acompanyaven unes verdures, també a la brasa molt ben cuinades.

De postres vam fer un gelat de formatge codonyat i codonyat i coc. Molt bo, però el preu una mica excessiu 7,5 €.
El resum d’anar a cal Travé és que es menja molt bé, amb una cuina molt senzilla, basada amb productes frescos i de qualitat, però que el preu que es paga és elevat. A natros el dinar ens va sortir per 100,76 € amb cafès i aperitius inclosos.
Segur que d’aquí un temps hi tornarem, perquè a la memòria ens queda més les bones sensacions que ens deixa cal Travé que el preu que paguem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada