dimecres, 10 de juliol de 2013

20130614 Gupuzkoa


20130614 Gupuzkoa
Este finde farem km. Anirem a Euskadi, concretament a Idiazabal (i alrededores). Volem conèixer una mica més el formatge i que millor que anar a la boca del llop, on el formatge agafa el nom del poble. Marxem divendres després de dinar i 4,30 hores més tard ja estem a l’hotel.
L’hotel no tindrà el privilegi de ser recordat al bloc i per tant no serà nomenat.
Deixem les maletes i ens dirigim a Beasain, (Beasain és un municipi de Guipúscoa (País Basc). Entre els seus fills més coneguts actualment destaca el cuiner Karlos Arguiñano. A Beasain va néixer Sant Martin de Loinaz, missioner i màrtir que va morir a Japó. És un poble de 12.586 habitants, eminentment industrial, essent la seva empresa referent CAF (Construccions i Auxiliar de Ferrocarril)) a uns 10 km. d’on dormim. Fem una passejada pel poble i  arribem a la plaça on hi ha l’ajuntament i veiem una pancarta del reagrupament del presos bascos penjada al mig de la plaça. Ens sorprèn gratament que tothom parla en euskera. Anem a fer un “beure” a un dels molt bars que hi ha a la zona i desprès ja vam anar a buscar lloc per sopar.

Vam fer cap a un ERRETEGIA, lo que en castellà anomenem “asador”. Es un local en dos espais.

El principal hi caben 8 o 10 taules i un altre menjador és petit on s’hi poden encabir 4 taules més. Sostre de fusta, a les parets fotos de vi i també un prestatge en ampolles de vi com a decoració. Ben il·luminat.


Entrem i ens torbem que el menjador principal està ocupat per una 30 de persones que celebren quelcom, tot asseguts en dues taules grans ocupant gairebé tot l’espai. Preguntem si podem sopar i ens munten una taula en un no-res.

El cambrer, amo del local, comença a preguntar si en castellà o en euskera, però això ho pregunta en basc i natros disculpant-nos per no entendre res, i ell diu a en “ah en ERDERAS”=castellà. I natros si si, en castellà que som catalans i no entenem l’euskera. Després de l’anècdota lingüística ens canta la carta. Ens dóna a escollir entre carn o peix, i natros que a l’entra vam veure uns “Chuletones” optem per la carn, unes verdures i unes setes i comença el festival.

Per beure vam optar per una ARTADIS.
Viñas de Gain 2009 “Viñedos seleccionados de entre veinte y treinta años situados en parcelas de los parajes de San Martín, Las Ventas, Paulejas, San Julián, Santa Águeda, Castejones, Majadales, Ribaltayo Viejo, etc. Un vino para poder disfrutar hoy la expresión más juvenil de cada añada o para redescubrir mañana. Destacan los fondos de frutas rojas y las notas especiadas perfectamente ensambladas con las sensaciones de la crianza en madera.” Bodegas y Viñedos Artadi S.A. Carretera de Logroño s/n 01300Laguardia, (Álava).

Com a bon rioja feia de molt bon beure i millor parlar. És un vi suau que entre molt bé.

Els plat eren per compartir, i des de la cuina ja ens servien ½ ració per a cada u.



 
El primer entrant eren unes carxofes amb alls tendres, favetes amb pernil acompanyats d’uns espàrrec, en una salsa que semblava la del pil-pil. Les verdures estaven al dente, impregnades de la salsa en una ració generosa ens va donar idea de l’idil·li que viuríem al restaurant.


Vam continuar amb les “setes” de primavera. Uns fongs fets a la planxa amb un rajolí d’oli i alls. Plat tant senzills com saborós, la sort de poder menjar productes de proximitat.

Ens serveixen el “chuleton”. Una safata en 8 o 9 talls de carn tendríssima feta a la brasa acompanyada d’un pimentons rojos. gens picats, fets al forn. Segons ens va explicar el senyor del restaurant, la carn que vam menjar pesava crua 1 kg aprx., i ells l’anomenen de “vaja vieja”. Maten l’animal i el deixen a la cambra entre 20 i 30 dies, per a la seva maceració, desprès preparen la peça per a cuinar-la a la brasa d’alzina.
Ja ens havíem acabat el plat de carn i venen a cantar-nos les postres. Josep opta per una pastís de formatge, que ell tot sol val la pena pujar al País Basc i jo per unes cireres. Cafès i el compte. Tot per: 125,40 €. Toma!!!!
Si per n’este preu no menges bé ja t’ho pots fer mirar. Però he deixar constància que el sopar va ser excepcional, els diners del restaurant no em dolen gens ni mica, ja que recordaré molt de temps Beasain on vaig descobrir el “chuleton”. Si el temps ho permet, tornaré al País Basc i passaré per una “asador” per tornar a provar les seves carns.
Avui som dissabte 15 de juny de 2013 i fem la visita al “Centro Interpretación Queso Idiazabal”

Kale Nagusia 37 bajo  20123 IDIAZABAL (Gipuzkoa) Tel: 943 18 82 03:


Audiovisual del ratón Izal: El ratón Izal nos da la bienvenida y aprovecha nuestra visita para contarnos mediante un audiovisual la historia del queso Idiazabal, su proceso de elaboración y muchas otras cosas más. L’audivisual com només estem natros el fiques en català

La txabola del pastor: Una reproducción de una tradicional txabola de pastor, permite conocer los enseres y herramientas que antaño servían para elaborar los quesos. El espacio se acompaña de dos pantallas táctiles que nos amplían la información y el funcionamiento de algunas de las herramientas.

La Oveja Latxa y carranzana: Junto a los verdes pastos de montaña y al saber de los pastores, se trata de uno de los factores singulares del queso con Denominación de Origen Idiazabal. Su especial tipología y su milenaria relación con los pastores del País las convierten en un símbolo del paisaje de Euskal Herria.

Queso Idiazabal: Una tradición milenaria. Pastos de Aralar y Aizkorri: Dentro de los límites de los actuales Parques Naturales de Aralar y Aizkorri-Aratz la actividad pastoril ha tenido mucha importancia desde la Prehistoria y hoy en día alrededor de 65 familias de pastores/as, con sus correspondientes rebaños de oveja latxa, aprovechan los recursos pastables con un sistema tradicional de pastoreo.

Queso Idiazabal: Una joya gastronómica: Elaborado con leche cruda de oveja latxa y carranzana, siguiendo los procedimientos que desde antaño pastores y pastoras de las sierras montañosas del País Vasco transmitieron de generación en generación.

Gazta eguna:
Sección dedicada a la “Gazta Eguna” que se celebra en Idiazabal el primer domingo de mayo.

Los “Sabores y Olores”:
Para una buena degustación y un sencillo conocimiento de las singularidades del queso Idiazabal, deberemos conocer los aromas y sabores que lo definen. Para ello prepararemos nuestros sentidos con anterioridad.

La Denominación de Origen:
La Denominación de origen nació en 1987 para defender al pastor de ovejas latxas y carranzanas y al elaborador del auténtico queso IDIAZABAL, y garantizar al consumidor su origen y calidad.

La Cata:
Un espacio dedicado a la degustación, permite profundizar nuestros conocimientos y ponerlos en práctica. Con la ayuda de pantallas táctiles, un sencillo curso de cata muestra los elementos clave que tenemos que valorar a la hora de degustar un queso con Denominación de Origen Idiazabal.


El que més em va cridar l’atenció va ser el fet que el “cuallo” (El cuajo es una sustancia presente en el abomaso de los mamíferos rumiantes, contiene principalmente la enzima llamada rennina (EC 3.4.23.4), se le conoce también como quimosina, utilizada en la fabricación de quesos cuya función es separar la caseína (el 80% aproximadamente del total de proteínas) de su fase líquida (agua, proteínas del lactosuero y carbohidratos), llamado suero. En la elaboracion de algunos quesos son empleados cuajos de origen vegetal que suelen provenir de la flor del cardo (Cynara cardunculus, variedad silvestre)[2]del formatge ve dels anyells, per tant és natural.

Una altra curiositat es que els recipients que tenien antiguament a les cabanes eren de fusta, i per tant no els podien ficar al foc, però tenien la necessitat d’escalfar la llet que hi contenia i per fer-ho el que feien era ficar una pedra calenta dins al pot i així pujaven la temperatura de la llet sense cremar la fusta. Ens van explicar que el fet que hi hagi formatge fumat es degut que un cop elaborat el formatge es deixa dins la cabana per curar-se, a la mateixa estança on feien altre formatge i la vida de pastor provocat que els primers formatge elaborats s’anessin fumant de l’ambient de l’habitació. Com més temps passava dins la cabana més fumat quedava el formatge. Després de la visita ens fan un tast de formatges i en comprem un parell.

Ens dirigim cap Ordizia, fem una volta i marxem a dinar a Tolosa.

Tolosa (municipi de Guipúscoa, de la comarca del Tolosaldea. Limita amb Ibarra, Irura, Anoeta i Alegia. Compta amb empreses d'ampli espectre industrial, però majoritàriamet del sector de construcció de màquines de paper i complements. També està dotada de serveis de salut, bancaris, comercials, oficials i jutjats. A Tolosa, el riu Oria rep als seus afluents Araxes i Berastegi.) que té 18.232 habitants (2011) és el poble més gran dels que hem estat.

Hem pogut gaudir del seu mercat, formatges, verdures, fruites, embotits, ous...

Una varietat de colors i formes que invitaven a comprar. Cosa que vam fer adquirit embotits i formatge (como no!).

Es hora de dinar i busquem entre els mil establiments que ens ofereix el casc antic de Tolosa un lloc per dinar. Fem cap al restaurant Beti Alai, situat al centre de Tolosa que disposa de dos menjadors en decoració rústica i finestres obertes per on entra el bullici del carrer.
Ens porten dos croquetes d’abadejo com a





entrant, mentre estem mirant la carta. Demanem una amanida, Josep solomillo i jo uns xipirons. Tot estava molt normal. Es clar teníem el record del sopar molt present i superar-ho és difícil, per beure vam
demanar un txkolin
(El chacolí (txakolin en euskera) es un vino blanco que se produce en el País Vasco, con producciones menores en Cantabria y Burgos, e incluso en algunos lugares de Chile.[1] Se elabora a partir de uvas verdes, lo que provoca una cierta acidez.Las variedades cultivadas son la hondarribi zuri, hondarribi beltza (esta última mucho menos extendida) y munematsa (en Vizcaya). Ligeramente carbonatado, con una graduación alcohólica de unos 10,5º–12º vol. La mayor producción se centra en las bodegas de las localidades costeras de Guetaria y Zarauz, ambas pertenecientes a la Denominación de Origen Getariako Txakolina.)

El dinar ens va costa 68,65€, un dinar que passarà a la historia sense pena ni glòria.

La tarda la vam passar fent ruta per carreteres

perdudes entre Tolosa i Idiazabal (Azpeitia, Segura, Zerain).


A Zerain (Ceráin (en euskera y oficialmente Zerain) es un municipio de la provincia de Guipúzcoa, País Vasco.Ceráin es una pequeña localidad rural de la comarca guipuzcoana del Goyerri. Dentro del País Vasco, fue pionera en el desarrollo del turismo rural, que tiene gran importancia en la economía local.El pueblo cuenta con un Museo Etnográfico y una tienda de productos artesanales. También han sido restaurados y acondicionados para su visita una antigua prisión medieval y una serrería hidráulica, que suele ponerse en funcionamiento los fines de semana y festivos. Domingo de Goya, tatarabuelo del célebre pintor Francisco de Goya era natural de Ceráin. Debido a los vínculos familiares que unían al universal pintor aragonés con Ceráin, se le erigió un monumento en su honor en el pueblo) vam sopar i ho vam fer a lo que era l’antiga presó (Cárcel 1.711: Único ejemplo en el País Vasco de cárcel o mazmorra del s.XVIII. Su peculiar característica es el sellado de todas las paredes y techo con madera de roble. Se sitúa dentro del Restaurante Ostatu de Zerain que se encarga también de mostrar la cárcel a los visitantes.)

Allí tenien menú, Josep va optar per una amanida i jo per un ous remenats, de segons: tito i Josep no ho recordo. Tot molt correcte, el servei, el menjar, i sobre tot el lloc. És per anar-hi i veure la presó. El total del sopar va ser de 50,40 €.
16-06-2013 diumenge. Marxem cap a casa. A les 8 i pico ja estàvem a Pamplona. Fem el recorregut dels “encierros” des dels corrals fins a la plaça de bous. Intentem imaginar-nos com deuen ser aquells carrer plens gents i els bous empaitant i arribo a la conclusió que allí o els bous o jo, però tots junts no em veuran.
 

 

 

 

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada