diumenge, 5 de maig de 2013

20130501 Restaurant "Nou Moderno" Vilalba dels Arcs







1-5-2013 Dia del Treball. Dimecres
Un dia festiu entre setmana et dóna un alè d’aire frecs, t’ajuda; és una empenta per arribar al cap de setmana més ràpidament.
No se si està bé dir-ho, però m’agrada molt poc treballar. O el que no m’agrada és l’obligació de dilluns a divendres. Però dono gràcies a Déu tots els dies de què treballo.
Avui hem quedat per anar per la Terra Alta. Volem vore paisatges de la Guerra Civil. Trinxeres, refugis, etc.
Quedem a les 10 i marxem direcció Gandesa, per fer cap a l’entrador que porta a la Foncalda (ctra C 43 km 11) allí deixem el cotxe i comencem a caminar fins arribar a la cota 705.

A la Cota 705 trobem el Monument a la Pau. Coneguda com la Punta Alta, la seva alçada permetia el domini sobre la resta de cotes de la serra de Pàndols. Aquesta cota, 705, es troba ubicada al terme del Pinell. L’any 1989 s’hi va construir el Monument a la Pau, dedicat a tots els combatents de la Guerra Civil.
A l’arribar et trobes 5 o 6 plaques en records dels combatents, català, castellà, angles, que més dóna.

Eren joves, persones amb família i amics que van deixar la vida per aquells barrancs. Gent que va patir, lo que no està escrit, a qui els hi van prendre la vida uns polítics que no els ho agrairan mai. Perquè en la mort no pot haver-hi gratitud.


No hi ha paraules, en tot el món, en cap idioma, per expressar la meua tristesa pels fets, pels morts, pels ferits, pels patiments i les pors. Les pors que uns homes van sofrir per culpa d’uns militar i uns polítics que els van enviar al front, ha passar gana,set, fred, calor, els van enviar a morir. Els van enviar a passar temor. I la temor de tindre temor. T’imagines aquells homes plorant sense ser vistos? T’imagines quina llossa més gran? Jo no, no puc.

Només intueixo una part del patiment humà. Però  ho multiplico per 100.000 o més. Que curtes se’m queden les paraules!
I això em passa pel cap, quan estic davant d’aquest esperpèntics episodis de la Guerra Civil. El patiment humà, el de matar o ser matat. Què difícil! Quin dilema!
Que la història ens allunye de saber-ho a les nostres carns i a la dels nostres. Que ells, els que manen, manin bé.
Després d’aquest pensament, pels absents vam tornar cap el cotxe. En 2 hores vam anar i tornar de la cota 705. Els paisatge estava exuberant. Primavera, verd, flors, olors, colors. Tot net per la pluja dels últims dies. Una passejada molt agradable i tranquil·la.
A l’arribada al cotxe ens vam canviar una mica la roba i cap da Vilalba.
Tenim taula reservada al Restaurant Nou Moderno,
Nou Moderno
Carrer Sant Llorenç 17
43782 Vilalba dels Arcs
Tarragona
Tel: 977 438204 - 977 438012
www.noumoderno.com

A més de restaurant també és hotel.





La recepció de l’establiment és un lloc de parets de pedra, on hi ha piques que contenent plantes i una escala de cargol decorada amb botelles de vi. És una patí interior que li entra la llum pel sostre. L’espai del restaurant es espaiós, terra de parquet o similar, llums indirectes i taules grans, parades en gots i copes i en una peça de forja de decoració que representa uns coberts entrellaçats.
Demanen un aperitiu i ens serveixen amb el beure unes olives, panets, ameles  i una mica de fuet.
En uns plateret, ens ofereixen  oli “Empletre” de la Cooperativa de Vilalba.
Empeltre és una varietat d’olivera dominant a l’Aragó i a les illes de Mallorca i Eivissa. A les Terres de l’Ebre s’anomena Terra Alta o de Llei. Oli amb Denominació d’Origien Protegida Terra Alta.
L’oli estava per sucar-hi pa. I pa vam sucar.
Per dinar vam escollir tres entrants que vam compartir: saltejat de xipirons, micuit i carpaccio de polp.





 

El micuit anava acompanyat amb unes tomatetes caramel·litzades i canonges. El polp portava com a complement unes llenquetes de pernil de pato. Les favetes dels xipirons estavem molt tendres. Les favetes van ser el millor dels tres entrants.




Com a plats principals, Glòria va optar per “galta de porc”, Josep per un magret d’anec i jo per una truita en suc, plat típic de la zona. La truita en suc em va donar la sensació que ja la tenien feta de fa estona i no em va agradar la falta de “frescor” de la truita, a més la porció de la truita la vaig trobar curta. En canvi els altres dos plats, el magret i la galta estaven molt bons.
La carta de vins és de tapes de xapa metàl·liques i té el seu pes. I no és que només tingui un pes específic, sinó que a més té un pes per la gran varietat de vins. Hi han vins de denominacions d’origen nacionals i estrangeres. Natros vam optar per un vi del territori, un vi de Vilalba. Vi de la Bodega Algramar, Criança 2006. Varietat Syrah, garnatxa i cabernet sauvignon. Graduació de 14,5 O/O

La nostra valoració va ser que era un vi que tenia molt de cos i un gust molt madur. Ens va agradar que es l’important.

Com a postres vam demanar patis de formatge, mouse de taronja i un mato amb mel i nous. Ens van obsequiar amb un vi dolç de la mateixa bodega del vi del dinar “Algramar”. Desprès uns cafès. El dinar ens va costar 95,10€ entre tres persones.

La valoració global del restaurant “Nou Moderno” és molt positiva, la nota a millorar es que, pot ser hi ha plats (la truita) que ja fan massa estona que els tenen fets i això al moment de menjar es nota. El local, el tracte, l’ambientació, els lavabos, la neteja i tot el que vulgues és molt i molt recomanable. Segur que hi tornem!!!

 
 



 



2 comentaris: