dimarts, 23 de juliol de 2013

Es fa entrega del primer JAUMET de la història: Can Batiste


20130719 Can Batiste

Aquest cap de setmana hem estat a les Terres de l’Ebre. Vam arribar a Amposta el dissabte a mig matí, a casa els pares, vam xerra dinar i arreglar 4 coses per casa. Cap al tardet pujem a Tortosa, ja que feien la Festa del Renaixement (http://www.festadelrenaixement.org/). Donem dos voltes, pels carrers atapeïts de la capital del Baix Ebre i decidim anar a sopar a una de les tavernes de la festa, concretament a la taverna del Jueu, on mengem unes baldanes molt bones. Mirem un dels espectacles dels abaderats de Tortosa i cap a casa que hi ha son.

Diumenge en llevem i anem
a la platja fins les 13.30 que recollim per anar a dinar.


Avui dinàrem a la Rapita, a can Batistes, carrer sant Isidre 204, tef 977.74.49.29 (http://www.canbatiste.com/index.php?lang=ca). Un negoci familiar, amb 25 anys d’experiència i on avui per enèsima vegada hi tornaré.
El restaurant té una decoració moderna, llums de sostre grans, terra fosc, plantes per tots el raconets, taules no molt grans, seients tipus sillonet ...


Apleguem i ens deixen escollir entre dues taules. El personals es amable i proper. Seiem i ens porten la carta. La carta està sobre un suport de fusta fosca i de decoració té una peça del cobert (forquilla, ganivet...) també de fusta però aquesta és molt més clara. La carta de postres, com a decoració té una branca de canella. Son uns detalls molt aconseguits!

Demanem dos refrescos i els escorten amb unes olives molt bones. Mentre elegim el dinar.

Un cop la tria feta, ve el cap de sala i en canta altres opcions que estan fora de la carta. Totes en ganes de ser triades.

Ens decantem
per unes ortigues i un braç de pop, com a entrants.


Les ortigues arrebossades en farina de panís ens les porten a la taula en una mini escorredora de fregidora i amb dos súper palillos per poder-les punxar. Estaven cruixents per fora i saborosíssimes per dins. L’ortiga és una anemone que mon pare pescava als estius. En l’actualitat en menjo mol poques, ja que no és un plat molt comú a les cartes dels restaurants.

Desprès ens van servir el pop a la brasa. El van dur a sobre d’una pedra de pissarra i tapat amb una campana de vidre on dins, a més del pop hi havia un recipient on tenien serrin de roure encès que anava fumant polp. Tot això amb una safata similar també a la pissarra i acompanyat de dues torradetes amb allioli.

La pota de pop estava molt tendra, es desfeia a la boca i el gust una mica fumat era molt agradable dins la boca.

Al mos que el pop anava sol a la boca era bo, però el que l’acompanyava un tros de pa amb la salsa, el feia una mossegada superior, al combinar sabors i textures extraordinàriament bé, tendre i consistent el pop, el pa una mica cruixen, la salsa s’entremesclava amb tots els elements sent dins la boca  tot un festival.

El senyor Batiste ens serveix l’arròs negre,


4 llagostins, cloïsses i sepionets. Ens fica 2 plats i a la paella en queden unes quantes cullerades de més. Ens fiquem a menjar.


L’arròs estava al punt de cocció, dur però cuit, els grans solts, gens oliosos i  sec .El sabor que tenia era per parar a cada forquillada i poder espaiar en el temps el gust, el sabor, les sensacions que et deixaven en boca. Un arròs excepcional.

Per beure vam optar per un garnatxa de la cooperativa de Gandesa: SOMDINOU

Somdinou Jove

Vinyes amb una edat de més de 75 anys treballades amb el sistema tradicional amb una producció aproximada de 1250 kg/ha especialment orientades per la combinació de vents.


VARIETATS: 100 % Garnatxa blanca

ELABORACIÓ: Raïm seleccionat i veremat a ma a començaments del mes de setembre premsat i fermentat en tines d’acer inoxidable durant 25 dies a 12 ºC.

ANÀL·LISIS SENSORIAL: Aroma molt fresc amb una entrada dolça del vi destacant aromes de cítrics, tropicals i pera, en boca ens recorda els mateixos tons que amb el nas.

ARMONIA: Ideal servir a una temperatura de 12 ºC i acompanyant peixos amb salses, arrossos, fideuas.

ANÀL·LISIS TÈCNIC: Grau alcohòlic: 13.1 % vol

Acidesa Total: 4.3 g/l (expressada en H2SO4)

Sucres residuals: 2.9 g/l

Un vi jove que passa per boca i no et deixa record d’haver-lo begut.

De postres vam fer 1 cuallada amb gelat de mel i pinyons, un postres bon i molt ben presentats, a sobre d’una de pedra de pissarra anava el vas amb al cuallada i al seu costat pastís amb gelat i una mica de mel acompanyat d’unes fruites del bosc. (Mireu la foto, ha ha ha).

El dinar ens va costar 83,14 €.

En conclusió el dinar és mereix la concessió d’un Jaumet. Can Batiste de la Ràpita té el privilegi de rebre i jo el plaer d’atorgar el primer JAUMET de la història.

Jaumet: és la distinció creada pel bloc el “el cul d’en Jaumet” com a reconeixement als millors restaurants.

Un Jaumet té la forma, de moment a la meua imaginació, d'una taula rodona de fusta l’olivera, amb les potes una mica tornejades de color blau. On la taula representa els restaurants, l’olivera el territori (sòl) i els potes el riu. Tot damunt d’un suport de pedra d’Ulldecona. Al peu hi ha el nom del restaurant, en aquest cas Can Batiste i la data 21 de juliol de 2013.

1 comentari:

  1. Jo vull que quan vinguis a casa meua a sopar em portis un Jaumet que trobo que m'agrada:)
    Besets.

    ResponElimina