2013052013 Amposta. "Los Hortets"

Avui hem vingut a Amposta perquè es celebra la Festa del Mercat a la Plaça. És tracta de la recreació històrica del mercat de principis de segle XX a Amposta.

Hem quedat per sopar (Cinta, Encarna, Marina, Glòria, Josep i jo) i decidim anar a “Los Hortets” carrer Madrid, 4 (Amposta) telèfon: 977 70 21 39.

Un local espaiós de dos plantes, on  la planta baixa fa funcions de bar i al primer pis està situat el menjador del restaurant. Les taules són grans i els seients tipus sillonets son còmodes, estovalles de roba, però els tovallons de paper.

Ens vam col·locar a una taula rodona, en un angle del local, on teníem la bona impressió que estàvem sols ja que disposàvem d’espa. Ni molestàvem ni ens sentíem molestats.

Hi ha una tele que s’estava retransmetent, sense veu,  el Festival Eurovisió (ha guanyat Dinamarca 281 “points”. Espanya amb 8 “points” ha quedat la penúltima). Al meu parer és un element, la tele, que no hi hauria de ser als restaurants.

El restaurant “Los Hortets” disposa de carta, carta de pizzes i menú. Ens vam decantar per l’opció de menú perquè els plats de la carta els vam trobar massa cars. El menú consta de 3 entrants, plat a escollir i postres.

Per beure ens vam triar  “Llàgrimes de tardor” de l’Agrícola de Sant Josep Bot segons la seva web:  Vi d'un color vermell cirera intens, amb una harmonia d’aromes a fruits vermells i notes de criança, tocs fumats i especiats. En boca és ampli, rodó, de tanins suaus, fons mineral i balsàmic,de final llarg.

En aquest vi hi intervenen principalment, la garnatxa negra i la carinyena provinents de la selecció de vinyes de més de 30 anys, junt amb l'ull de llebre i el syrah.
Totes les varietats es troben en finques diferents amb sòls i microclimes diferenciats. Les pràctiques agrícoles que se’ls ha realitzat (adobats, tractaments fitosanitaris,...) han estat en tot moment respectuoses amb el medi ambient.

La verema es realitza manualment un cop cada varietat ha arribat a l’òptim de maduresa desitjada. Totes les varietats es vinifiquen per separat. El raïm es desrapa i es xafa i es realitza la fermentació a temperatures compreses entre 26-28 ºC amb maceracions llargues fins uns 20-25 dies. La fermentació malolàctica es fa en depòsit i tot seguit es comença la criança en barriques de roure francès i americà noves i seminoves de varies procedències ( Allier, Nevers, Vosges, Missouri,...) per l’espai de 12 mesos, moment en que es clarifica i es filtra molt suaument i s’embotella. No es treu al mercat abans d’haver passat un mínim de 7 mesos en ampolla.

Per gaudir al màxim d’aquest vi es recomana consumir-lo a una temperatura entre 16-18 ºC.
Conservat en bones condicions evolucionarà favorablement durant els 5 anys següents a l'embotellat.

Ens vam servir l’amanida d’ànec, que era el primer dels tres entrants, amb nous, enciams i unes bones peces d’ànecs, acompanyat amb una vinagreta. Molt bona!

Ara li tocava el torn a l’esqueixada, la ració una mica curta però bona.

 

 

 

 

 

El plat d’embotits, va ser el tercer entrant, prou variat (pernil, llom, xoriço de dos varietats) acompanyat de pa amb tomata.

Entre els entrants i els plats principal passem una estona, no massa llarga, però que vaig percebre com el temps que s'estant acabant de cuinar el plats. BO! Plats recens fets!

Ens serveixen el llenguado i el primer que em va passar pel cap va ser que era un plat trist. Tenia el llenguado acompanyat de dos tomatetes rostides i un trocet de llima, però al plat li feia falta alegria visual. De sabor esta bo, però pels ulls no entrava.

L’entrecot que és van demanar alguns dels altres comensals de la nostra taula  no tenia  la tristesa del llenguado, ja que ell sol, l’entrecot, té més color i visualment omple més el plat, a més estava tendre i sucós.

Van arribar les postres i podies triar entre tiramisú, formatge fresc amb melmelada i alguna cosa més que no recordo.Vaig optar pel formatge. I em van servir una porció generosa de formatge frescs amb melmelada. Correcte.

Cap al final del sopar és va començar a notar olor de menjar al local, fum no. Vam comentar entre natros que era com si hagués deixat de funcionar l’extractor de la cuina i ara l’ambient  es carregava de la flaire de cuina.

El sopar ens va costar 24 €, que el considero car pel fet de tindre en compte detalls (tavallons de paper, tv, olors al final del sopar) que li vam fer baixar la valoració global i personal que li dono al restaurant. La nota final és: un necessita millorar alt.

És un lloc totalment recomanable?

I tant que si!

 

Hi tornaré podeu estar segurs!