Arribem a Gombrèn cap a les 7 de la tarde, una poble a 8 o 9 km de Ripoll, i anem directament cap a la fonda. Allí ens donen l'habitació i comenten els horaris del menjador. Pugem a l'habitació (304), veiem que és un espai senzill, net i ampli.  |
| Habitació 304 |
El sostre és de fusta, cosa que li dóna molta calidesa.
Arriba l'hora del sopar i ens acompanyen fins al menjador. Allí ens trobem
amb espai que té un sostre i parets de pedra que donen pas al lloc on natros
vam sopar. Fusta i pedra, llum suau, taules amples, decoració senzilla,
silenci, comoditat. Estem sols al menjador i trobem a faltar una mica de música
ambiental, però el demés, tot esta al seu lloc.
Ens presenten la carta, però com fèiem el cap de setmana gastronòmic, només
ens vam preguntar si tot ens agradava. I com la resposta va ser que si, vam
passar directament a la carta del vi.
Vam triar un "Llavors" de Celler La
Vinyeta, vins amb DO Empordà i segons fica a la seva web: "Llavors arribà el Llavors. Un vi negre de La Vinyeta amb la fruitositat del raïm i la noblesa de la fusta. Un concepte jove, dinàmic i amb força que revisa l’essència més empordanesa. Principalment elaborat amb les caracterísitques vinyes velles de Carinyena, ha estat criat cinc mesos en bótes noves de roure francès, hongarès i romanès. Una actitud innovadora, reflectida també en les reconegudes etiquetes del Llavors —Premi Laus 09—. Fragments de diaris recorden esdeveniments importants que han succeït durant la creació del vi. La versió més moderna d’un Vi de Tramuntana."www.lavinyeta.es
Vinyeta, vins amb DO Empordà i segons fica a la seva web: "Llavors arribà el Llavors. Un vi negre de La Vinyeta amb la fruitositat del raïm i la noblesa de la fusta. Un concepte jove, dinàmic i amb força que revisa l’essència més empordanesa. Principalment elaborat amb les caracterísitques vinyes velles de Carinyena, ha estat criat cinc mesos en bótes noves de roure francès, hongarès i romanès. Una actitud innovadora, reflectida també en les reconegudes etiquetes del Llavors —Premi Laus 09—. Fragments de diaris recorden esdeveniments importants que han succeït durant la creació del vi. La versió més moderna d’un Vi de Tramuntana."www.lavinyeta.es
L'elecció del vi, normalment la fem, ficant un mínim i màxim de preu,(14€ l'ampolla) i que sigui de proximitat o el més proper possible. Un altre barem que apliquem a la tria del vi, és si ens agrada o ens diu alguna cosa el nom. I per estos motiu vam triar "Llavors". Ja teníem el vi a les copes, el vidre de les quals sonava molt net i el caldo ens omplia la boca dels aromes de l'Empordà.
Comença el sopar:
Ens van servir unes fabetes en cap de vedella, i unes croquetes de verdures en gingebre. No sabies quina de les dues coses estava més bona.
Això era l'aperitiu menú de fonda.
Vam continuar amb una sopa torrada amb avellanes.
Em va agradar molt, que el menjar estava a la temperatura ideal per ficar-te'l a la boca, sabien el nostre "confort tèrmic" bucal!!!
Ara, ja desprès del aperitiu vam passar als plats del "menú de fonda".
Vam començar en un "fua", que no us puc dir res més que espectacular, perquè ens va dir tot el que portava, però no vaig parar compte i no ho recordo :-((.
Desprès, va vindre l'arròs de fonda, que us he de dir que a gust meu no estava encertat. Teniu que entendre que soc de terra d'arròs, i l'arròs de la fonda li feia falta una mica més paladar, perquè el que jo anomeno "molleta" estava molt bona, però arròs no estava impregnat de la essència del lo que seria el caldo.
Tot seguit vam passar a una espècie d'hamburguesa, amb enciam i em sembla recordar que també hi havia mostassa i una crema de formatge. A la boca la mescla de tots el elements del plat feien una gran combinació. I com no, la salseta en que tot això anava acompanyat va ser sucada fins deixar el plat ben net. 
Desprès d'aquest plat de carn, ara ja ens toca passar a les postres: Suc de maduixa. Marialluïsa i granissat de menta.
Vaig analitzar el sopar en general. I opino que va anar de més a menys. Els entrants van ser molt bons, però l'arròs no li va quedar a l'alça de la resta.Una altra cosa que vull deixar constància es el fet que el menú de fonda, no es adient per a un sopar que de la taula passes al llit. Es massa pesat, el foie, l'arròs, l'hamburguesa, tot a un mateix apec em va resulta no apte per a la nit de relax, la propera desprès d'aixecar-me de la taula aniré a ballar tota la nit, així segur que serà adient.
Vam anar a esperar el dia desprès al bar de la fonda acompanyats de dos gin tònics per a què ens ajudesin a pair el sopar.
Una cosa que no he comentat i em va fer xocar durant tot el cap de setmana és que el senyor Xecs va ser qui ens va atendre a l'arribada, ens va fer el registre d'entrada i ens va donar la clau de l'habitació, ens va indicar on estava el menjador, a la taula ens va acompanya la seva senyora, servia al bar de la fonda, pel matí estava a l'hora de l'esmorzar. I al sopar del dissabte ell també estava atenent a les taules.
Desprès de la copa, vam anar a dormir.
El dissabte vam baixar a esmorzar, ens vam seure a la mateixa taula que la nit abans amb els mateixos companys mirant des de la finestra i observant la meravella de taula parada que teníem per fer la primera menjada del dia.
La taula hi havia embotits, formatges (de tres classes), tomata, pa, oli, sal, alls, fruita fresca (pera i mandarines) avellanes, ameles, melmelades, pastes dolces, iogurt que era natural de la vall de Ribes (son una empresa familiar que elabora llet i productes làctics a partir de la
llet de les vaques criades a la pròpia explotació. Es trobem a Ribes de Freser,
al Mas Ca l'Esteve, envoltats de tota la vegetació de la Vall de Camprodon) També ens servir un suc de taronja i pera.
Ara ja podíem passar unes hores sense tornar-nos a asseure a una taula, perquè a més de bo era molt abundant.
La sensació que em va produir l'esmorzar va ser molt positiva, els productes eren senzills, de gran qualitat.
Vam passar
el dia pel Ripollès (muntanyes, monestirs i abadies) i a hora de sopar natros al
“puesto”.
Avui al
menjador estava preparat per a més comensals. És dissabte la nit i al
restaurant de la fonda es va notar, hi havia més moviment.
Jo vaig
vestida com si estes a la muntanya, esta tarda se m’han estripat els pantalons
i m’ha tocat tornar-me a ficar els pantalons que portava ahir. Imaginat a una
Estrella "Michellin"
i jo com si anés de rostida.
I comença
el Menú degustació:
Ens trauen un gotets amb uns palets i ens diuen que són galetes de ceps (estaven cruixents
i saborosíssimes).
El vi que hem triat per a
esta nit és un de la denominació d’Origen Pla de Bages, del celler Abadal (Abadal fou fundada en el 1983 per Valentí Roqueta a Santa Maria
d’Horta d’Avinyó, en terrenys pròxims a la casa de la família, la masia
Roqueta, amb més de 9 segles d’història i amb llarga tradició en el cultiu de
la vinya. Les vinyes són el testimoni de la llarga passió familiar. Són molt
poques les zones on conviuen vinya i bosc en el Bages, i en especial les
nostres vinyes, creixen en un terreny boscós i en un microclima de contrastos
que aporta intensitat al raïm i qualitat als vins. Els nostres ceps, l’escassa
pluja i la incorporació de les últimes tècniques a la viticultura i a
l’elaboració són la base d’uns magnífics negres i uns blancs singulars de
marcada identitat.) exactament ens hem
decantat pel Abadal 5 Merlot (Cinc tipus de Merlot en
cinc parcel·les: un únic vi. Màxima expressió de la complexitat varietal.
Excel·lent adaptació del Merlot a les zones d’influència pirinenca. Dotze mesos
de roure francès, centreeuropeu i americà. Boca àmplia i amable, suport de
groselles i cireres foses en una sublim complexitat balsàmica del terreny, les
espècies i el cacau dels grans Merlots d’argila. Varietats: 100% Merlot.)
Segueixen
els entrants i ens porten una coliflor amb arengada. Desprès
una consomé d’au bolets i alls. Un cop finalitzats els entrants passem al menú degustació. Comencem
per una “Crema d’api, llagostí, formatge fresc i vainilla”, a mi el gust de l’api
no m’agrada torbar-me’l, però en la combinació d’aquest plat, quedava
excel·lent, ara imaginat a qui si que li agradar trobar-se l’api segur que es
ficarà a ballar davant del plat.
Seguim al el festival del
menú degustació del a Fonda de Xesc, i ens serveixen uns “espardenyes amb pesols”, us asseguro que ha estat
uns dels millors plats que he menjat mai, la
bona combinació del pèsol tendre amb les espardenyes estava molt aconseguida.
Vam seguir amb una ventresca de tonyina amb remolatxa que diràs que per estar a alta montanya pot ser al menú desgustació hi havia massa peix, i això no desmereix la qualitat del plat, que seguint la tònica general estava molt bo.
Ara ja passem al plat de la
carn, que era colomí de sang desossat i a estes alçades del sopar ja començàvem
a estar tips, però como tot estava tant no podíem deixar res al plat.
Com es pot apreciar a les fotos, les raciones són molt correctes, els plats molt ben presentant, seguint la seva línea senzills però no hi falta de res.
La taula era rodona, les estovalles de fil amb el plateret per al pa (pans d'anous, de ceba...) les ampolles les teniem a un altra taula i ens servien ells, tant l'aigua com el vi.
Les postres eren dos: per una part teniem "Sopa de fruites amb coco i vainilla" i desprès un postre que hi havia xocolata i alguna cosa més però que no recordo.
Vaig agafar el cap de
setmana en moltes ganes, volia veure la neu, ficar una altra estrella a la meva
vida, veure pedres de monestirs, anar amb el cremallera fins a Núria. I menys
pujar a Núria tot ho vam fer. Per tant el cap de setmana va ser complert.
Si torno al Ripollès podeu
estar segurs que tornaré a fer una menjada o tornar a dormir a la fonda Xesc .
El preu del cap de setmana gastròmic va ser de 391,50 €.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada