20130609
Diumenge per la Conca
S’han
acabat els estudis de Josep. Ja no hi ha treballs a fer, ni informes, ni
exàmens. Tornarem a tindre els caps de setmana per a natros. I el primer que
fem es celebra tots els aprovats.
A
primera hora ens dirigim a Verdú per comprar vermut. És de Casa Pardet,
Un cop
el cotxe carregat d’alcohol marxem direcció l’Espluga, per anar al Museu de la
Vida Rural.www.museuvidarural.cat/ Carretera de Montblanc, 35 43440 l'Espluga de Francolí, Tarragona telf: 977 87 05 76.
La funció del MVR és conservar aquest fons de peces, autèntic pòsit cultural de la nostra societat. Engloba també la difusió i divulgació de tot el que es troba relacionat amb la vida rural, fomenta la recerca etnològica i participa en investigacions i publicacions d'aquest caire amb tasques de conservació, restauració, documentació i difusió. El Museu forma part de la Fundació Lluís Carulla[1] i ocupa la casa pairal que la família Carulla tenia a l'Espluga de Francolí (la Conca de Barberà), on diverses generacions de la qual hi van exercir com a apotecaris des de començaments del segle XVII.[2]A nivell de publicacions edita conjuntament amb l'Editorial Barcino, la Col·lecció Museu Vida Rural, dirigida per Jordi Llavina. El 2004 va publicar, en la sèrie de contes infantils Petites Històries (il·lustrada per Pilar Bayés), un volum dedicat a la història i evolució del museu.[3]
A inicis del 2008 el Museu de la Vida Rural es va sotmetre a una ampliació que el dotà amb un nou edifici, duplicant l'espai per a l'exposició permanent i dotant-lo de noves infraestructures museístiques així com d'una moderna museografia. Aquesta ampliació, fou dissenyada per l'arquitecte Dani Freixes l'any 2009.[4][5]L'estiu de 2012 va obrir un tercer edifici destinat en part a l'exposició permanent, amb una nova sala dedicada a la col·lecció de carros de museu i, en la seva planta superior diverses dependències polivalents destinades a activitats pedagògiques, la sala d'exposicions Maria Font i una cafeteria. Aquest edifici compta amb una teulada ajardinada ecològica que dota d'aigua els subministraments no potables de l'edifici i es climatitza, igual que l'edifici principal, a través d'un sistema d'energia geotèrmica.
Un petit viatge pel temps on
alguns dels objectes exposats els has vist a casa i fins i tots els has
utilitzat i t’estiren el fit de la memòria transportant-te a uns espais
oblidats, que gràcies al Museu de la Vida Rural de l’Espluga et tornen a la
ment.
Després
una explicació de com ha evolucionat la producció agrària i la industria
relacionada.
Un cop
culturitzats ja s’ha fet hora de dinar. Agafem l’andante i cap a Solivella.
Municipi de la Conca de Barberà, situat a la vessat meridional de la serra del
Tallat d’una població de 660 habitats (2012).
A
Solivella coneixem www.sanstrave.com el restaurant Cal Travé. Un local regentat per la família
Sans-Travé situat a la ctra d’Andorra n 56, on tenen molt cuidat al client.
Carretera d'Andorra, 56
43412 Solivella
Tarragona
Email: restaurant@sanstrave.com - Restaurant
bodega@sanstrave.com - Vins i Caves
Tel: 977 89 21 65
Fax: 977 89 20 73
43412 Solivella
Tarragona
Email: restaurant@sanstrave.com - Restaurant
bodega@sanstrave.com - Vins i Caves
Tel: 977 89 21 65
Fax: 977 89 20 73
Des del moment que fiques els peus a cal Travé
ja et sents ben acollit. El local està decorat amb peces antigues, rellotges de
paret, escopetes, eines de camp, un poema:
Més junts del que ningú no sabrà mai,
alcem les dues copes.
Veiem la nostra llum, cadascú als ulls de l'altre.
Un home i una dona, en un instant,
poden equivocar-se.
Però l'instant no tornarà mai més.
alcem les dues copes.
Veiem la nostra llum, cadascú als ulls de l'altre.
Un home i una dona, en un instant,
poden equivocar-se.
Però l'instant no tornarà mai més.
... i
unes làmpares grans al sostres que donen una càlida il·luminació.
Al
fons del local hi ha els foc on es cuinen les viandes a la brasa, a la vista de
tothom. Les taules son gran però, pot tenen massa aprofitat l’espai, segons on
estàs tens als altres comensals massa prop. Tovalles blanques, cadires còmodes,
coberts polits, copes senyores...
Ens
vam seure a una taula per a dos no massa gran, on l’acompanyava una taula
auxiliar que donava amplitud al poder disposar de més espai per deixar coses.
Com
aperitiu ens van treure unes yuques i un gaspatxo.
Per començar Josep es va
demanar uns Ous de corral amb Foie, patates i tòfona. Jo vaig
Per
beure, a cal Travé
Passant
als segons plats,
De
postres vam fer un gelat de formatge codonyat i codonyat i coc. Molt bo, però
el preu una mica excessiu 7,5 €.
El
resum d’anar a cal Travé és que es menja molt bé, amb una cuina molt senzilla,
basada amb productes frescos i de qualitat, però que el preu que es paga és
elevat. A natros el dinar ens va sortir per 100,76 € amb cafès i aperitius
inclosos.
Segur
que d’aquí un temps hi tornarem, perquè a la memòria ens queda més les bones
sensacions que ens deixa cal Travé que el preu que paguem.
