2013052013 Amposta. "Los Hortets"

Avui hem vingut a Amposta perquè es celebra la Festa del Mercat a la Plaça. És tracta de la recreació històrica del mercat de principis de segle XX a Amposta.

Hem quedat per sopar (Cinta, Encarna, Marina, Glòria, Josep i jo) i decidim anar a “Los Hortets” carrer Madrid, 4 (Amposta) telèfon: 977 70 21 39.

Un local espaiós de dos plantes, on  la planta baixa fa funcions de bar i al primer pis està situat el menjador del restaurant. Les taules són grans i els seients tipus sillonets son còmodes, estovalles de roba, però els tovallons de paper.

Ens vam col·locar a una taula rodona, en un angle del local, on teníem la bona impressió que estàvem sols ja que disposàvem d’espa. Ni molestàvem ni ens sentíem molestats.

Hi ha una tele que s’estava retransmetent, sense veu,  el Festival Eurovisió (ha guanyat Dinamarca 281 “points”. Espanya amb 8 “points” ha quedat la penúltima). Al meu parer és un element, la tele, que no hi hauria de ser als restaurants.

El restaurant “Los Hortets” disposa de carta, carta de pizzes i menú. Ens vam decantar per l’opció de menú perquè els plats de la carta els vam trobar massa cars. El menú consta de 3 entrants, plat a escollir i postres.

Per beure ens vam triar  “Llàgrimes de tardor” de l’Agrícola de Sant Josep Bot segons la seva web:  Vi d'un color vermell cirera intens, amb una harmonia d’aromes a fruits vermells i notes de criança, tocs fumats i especiats. En boca és ampli, rodó, de tanins suaus, fons mineral i balsàmic,de final llarg.

En aquest vi hi intervenen principalment, la garnatxa negra i la carinyena provinents de la selecció de vinyes de més de 30 anys, junt amb l'ull de llebre i el syrah.
Totes les varietats es troben en finques diferents amb sòls i microclimes diferenciats. Les pràctiques agrícoles que se’ls ha realitzat (adobats, tractaments fitosanitaris,...) han estat en tot moment respectuoses amb el medi ambient.

La verema es realitza manualment un cop cada varietat ha arribat a l’òptim de maduresa desitjada. Totes les varietats es vinifiquen per separat. El raïm es desrapa i es xafa i es realitza la fermentació a temperatures compreses entre 26-28 ºC amb maceracions llargues fins uns 20-25 dies. La fermentació malolàctica es fa en depòsit i tot seguit es comença la criança en barriques de roure francès i americà noves i seminoves de varies procedències ( Allier, Nevers, Vosges, Missouri,...) per l’espai de 12 mesos, moment en que es clarifica i es filtra molt suaument i s’embotella. No es treu al mercat abans d’haver passat un mínim de 7 mesos en ampolla.

Per gaudir al màxim d’aquest vi es recomana consumir-lo a una temperatura entre 16-18 ºC.
Conservat en bones condicions evolucionarà favorablement durant els 5 anys següents a l'embotellat.

Ens vam servir l’amanida d’ànec, que era el primer dels tres entrants, amb nous, enciams i unes bones peces d’ànecs, acompanyat amb una vinagreta. Molt bona!

Ara li tocava el torn a l’esqueixada, la ració una mica curta però bona.

 

 

 

 

 

El plat d’embotits, va ser el tercer entrant, prou variat (pernil, llom, xoriço de dos varietats) acompanyat de pa amb tomata.

Entre els entrants i els plats principal passem una estona, no massa llarga, però que vaig percebre com el temps que s'estant acabant de cuinar el plats. BO! Plats recens fets!

Ens serveixen el llenguado i el primer que em va passar pel cap va ser que era un plat trist. Tenia el llenguado acompanyat de dos tomatetes rostides i un trocet de llima, però al plat li feia falta alegria visual. De sabor esta bo, però pels ulls no entrava.

L’entrecot que és van demanar alguns dels altres comensals de la nostra taula  no tenia  la tristesa del llenguado, ja que ell sol, l’entrecot, té més color i visualment omple més el plat, a més estava tendre i sucós.

Van arribar les postres i podies triar entre tiramisú, formatge fresc amb melmelada i alguna cosa més que no recordo.Vaig optar pel formatge. I em van servir una porció generosa de formatge frescs amb melmelada. Correcte.

Cap al final del sopar és va començar a notar olor de menjar al local, fum no. Vam comentar entre natros que era com si hagués deixat de funcionar l’extractor de la cuina i ara l’ambient  es carregava de la flaire de cuina.

El sopar ens va costar 24 €, que el considero car pel fet de tindre en compte detalls (tavallons de paper, tv, olors al final del sopar) que li vam fer baixar la valoració global i personal que li dono al restaurant. La nota final és: un necessita millorar alt.

És un lloc totalment recomanable?

I tant que si!

 

Hi tornaré podeu estar segurs!

 

20130501 Restaurant "Nou Moderno" Vilalba dels Arcs

1-5-2013 Dia del Treball. Dimecres

Un dia festiu entre setmana et dóna un alè d’aire frecs, t’ajuda; és una empenta per arribar al cap de setmana més ràpidament.

No se si està bé dir-ho, però m’agrada molt poc treballar. O el que no m’agrada és l’obligació de dilluns a divendres. Però dono gràcies a Déu tots els dies de què treballo.

Avui hem quedat per anar per la Terra Alta. Volem vore paisatges de la Guerra Civil. Trinxeres, refugis, etc.

Quedem a les 10 i marxem direcció Gandesa, per fer cap a l’entrador que porta a la Foncalda (ctra C 43 km 11) allí deixem el cotxe i comencem a caminar fins arribar a la cota 705.

A la Cota 705 trobem el Monument a la Pau. Coneguda com la Punta Alta, la seva alçada permetia el domini sobre la resta de cotes de la serra de Pàndols. Aquesta cota, 705, es troba ubicada al terme del Pinell. L’any 1989 s’hi va construir el Monument a la Pau, dedicat a tots els combatents de la Guerra Civil.

A l’arribar et trobes 5 o 6 plaques en records dels combatents, català, castellà, angles, que més dóna.

Eren joves, persones amb família i amics que van deixar la vida per aquells barrancs. Gent que va patir, lo que no està escrit, a qui els hi van prendre la vida uns polítics que no els ho agrairan mai. Perquè en la mort no pot haver-hi gratitud.

No hi ha paraules, en tot el món, en cap idioma, per expressar la meua tristesa pels fets, pels morts, pels ferits, pels patiments i les pors. Les pors que uns homes van sofrir per culpa d’uns militar i uns polítics que els van enviar al front, ha passar gana,set, fred, calor, els van enviar a morir. Els van enviar a passar temor. I la temor de tindre temor. T’imagines aquells homes plorant sense ser vistos? T’imagines quina llossa més gran? Jo no, no puc.

Només intueixo una part del patiment humà. Però  ho multiplico per 100.000 o més. Que curtes se’m queden les paraules!

I això em passa pel cap, quan estic davant d’aquest esperpèntics episodis de la Guerra Civil. El patiment humà, el de matar o ser matat. Què difícil! Quin dilema!

Que la història ens allunye de saber-ho a les nostres carns i a la dels nostres. Que ells, els que manen, manin bé.

Després d’aquest pensament, pels absents vam tornar cap el cotxe. En 2 hores vam anar i tornar de la cota 705. Els paisatge estava exuberant. Primavera, verd, flors, olors, colors. Tot net per la pluja dels últims dies. Una passejada molt agradable i tranquil·la.

A l’arribada al cotxe ens vam canviar una mica la roba i cap da Vilalba.

Tenim taula reservada al Restaurant Nou Moderno,

Nou Moderno
Carrer Sant Llorenç 17
43782 Vilalba dels Arcs
Tarragona
Tel: 977 438204 - 977 438012

www.noumoderno.com

A més de restaurant també és hotel.

La recepció de l’establiment és un lloc de parets de pedra, on hi ha piques que contenent plantes i una escala de cargol decorada amb botelles de vi. És una patí interior que li entra la llum pel sostre. L’espai del restaurant es espaiós, terra de parquet o similar, llums indirectes i taules grans, parades en gots i copes i en una peça de forja de decoració que representa uns coberts entrellaçats.

Demanen un aperitiu i ens serveixen amb el beure unes olives, panets, ameles  i una mica de fuet.

En uns plateret, ens ofereixen  oli “Empletre” de la Cooperativa de Vilalba.

Empeltre és una varietat d’olivera dominant a l’Aragó i a les illes de Mallorca i Eivissa. A les Terres de l’Ebre s’anomena Terra Alta o de Llei. Oli amb Denominació d’Origien Protegida Terra Alta.

L’oli estava per sucar-hi pa. I pa vam sucar.

Per dinar vam escollir tres entrants que vam compartir: saltejat de xipirons, micuit i carpaccio de polp.

 

El micuit anava acompanyat amb unes tomatetes caramel·litzades i canonges. El polp portava com a complement unes llenquetes de pernil de pato. Les favetes dels xipirons estavem molt tendres. Les favetes van ser el millor dels tres entrants.

Com a plats principals, Glòria va optar per “galta de porc”, Josep per un magret d’anec i jo per una truita en suc, plat típic de la zona. La truita en suc em va donar la sensació que ja la tenien feta de fa estona i no em va agradar la falta de “frescor” de la truita, a més la porció de la truita la vaig trobar curta. En canvi els altres dos plats, el magret i la galta estaven molt bons.

La carta de vins és de tapes de xapa metàl·liques i té el seu pes. I no és que només tingui un pes específic, sinó que a més té un pes per la gran varietat de vins. Hi han vins de denominacions d’origen nacionals i estrangeres. Natros vam optar per un vi del territori, un vi de Vilalba. Vi de la Bodega Algramar, Criança 2006. Varietat Syrah, garnatxa i cabernet sauvignon. Graduació de 14,5 O/O

La nostra valoració va ser que era un vi que tenia molt de cos i un gust molt madur. Ens va agradar que es l’important.

Com a postres vam demanar patis de formatge, mouse de taronja i un mato amb mel i nous. Ens van obsequiar amb un vi dolç de la mateixa bodega del vi del dinar “Algramar”. Desprès uns cafès. El dinar ens va costar 95,10€ entre tres persones.

La valoració global del restaurant “Nou Moderno” és molt positiva, la nota a millorar es que, pot ser hi ha plats (la truita) que ja fan massa estona que els tenen fets i això al moment de menjar es nota. El local, el tracte, l’ambientació, els lavabos, la neteja i tot el que vulgues és molt i molt recomanable. Segur que hi tornem!!!