diumenge, 7 d’abril de 2013

20130329 Divendres Sant (Lleida)

29-03-2013 Divendres Sant (Lleida)
 
Dia festiu, busquem una activitat a fer amb els amics i decidim anar a Lleida per conèixer el turó de la Seu Vella de Lleida, La imatge que tot tenim de la capital de la terra ferma, la Seu amb el campanar.
Sortim direcció Lleida i ens aturem a Verdú a comprar vermut, però només obren dissabte i diumenge, ja tornarem un altre dia.
Arribem a Lleida i fem cap a la Seu Vella (muralles, fossar, castell església) des d’on tenim una panoràmica espectacular de Lleida.
“Presentació: en un lloc realment privilegiat i al bell mig de la ciutat de Lleida, s’alça el conjunt monumental del Turó de la Seu Vella. Diferents edificis el configuren: la Seu Vella o catedral antiga, el Castell del Rei/Suda, la fortificació militar que envolta tot el turó i diverses restes arqueològiques que ens ajuden a entendre el present.

 
El joc de volums i perfils que generen són un compendi de la història de Lleida i del turó en particular. La posició estratègica d’aquest tossal, enlairat en un paisatge de plana, ben comunicat en totes direccions i amb la proximitat del riu Segre, permeté des de l’antiguitat una ocupació ininterrompuda. La molt probable Iltirta ibèrica, la Ilerda romana i la Larida musulmana romanen sota el seu subsòl, així com l’excel·lent barri gòtic que s’hi anà gestant de forma majestuosa a l’època medieval. La Seu Vella i el Castell del Rei en són els testimonis més destacats.
Les pèrdues irreparables i els usos indesitjables arribarien amb l’època moderna i els conflictes bèl·lics d’abast europeu, quan tot el turó fou arrasat i en el seu lloc es bastí, de forma progressiva, una fortificació militar. Els dos únics edificis no enderrocats, catedral i castell, foren transformats en tristes casernes militars, ús que malauradament es perllongaria fins a l’any 1948. S’iniciava llavors una lenta i encoratjadora restauració, encara vigent.


 
Seu Vella: És l’edifici més destacat del conjunt monumental del turó que porta el seu nom i la seva silueta, l’skyline de la ciutat. És la catedral antiga de Lleida, però no l’única. Al centre urbà, al carrer Major, hi ha la Seu Nova. La fatalitat de l’una comportà el naixement de l’altra.

Definida com una de les millors produccions artístiques de l’arquitectura catalana del segle XIII, i per extensió de l’arquitectura medieval europea, la Seu Vella és una catedral singular que no deixa indiferent ningú. L’arquitectura comparteix protagonisme amb una escultura d’altíssima qualitat conservada en capitells, cornises, mènsules, portalades... Les importants restes de pintura mural conservades o les capelles construïdes per il·lustres nissagues o destacats membres eclesiàstics són, alhora, el reflex d’un edifici prestigiós amb un passat esplèndid.
Convertida en un destacadíssim centre artístic i en el referent visual d’una diòcesi rica, extensa i poderosa, la Seu Vella és, a més a més, una catedral carregada d’història.
Sobrietat, grandesa, espectacularitat... són alguns dels seus atributs. N’hi ha molts més.
El claustre: Les seves dimensions són espectaculars, motiu pel qual és considerat un dels més grans de l’arquitectura gòtica europea.



 

A més de gran, també destaca per la seva riquesa compositiva. Les traceries dels finestrals, així com el variat repertori dels capitells, el converteixen en un espai de parada obligada. De planta lleugerament trapezoïdal, el claustre queda configurat per quatre galeries i disset finestrals apuntats, dotze dels quals envolten el pati central i els cinc restants es disposen, de manera totalment excepcional, oberts a la ciutat, fent de la galeria sud-est un mirador privilegiat. Dels disset finestrals, quinze són diferents.

De forma totalment atípica, es troba situat als peus del temple per manca d’espai. Aquest fet comportà el sacrifici de la façana romànica i l’obligatorietat de construir, enfront d’aquesta, la façana gòtica dels Apòstols. A la banda contrària del mirador, s’hi troben les portes de comunicació de la Canonja, entre les quals destaquen les dues renaixentistes, la Porta de la Sala Capitular i, especialment, la Porta Nova de Santa Maria l’Antiga, considerada el millor exponent d’aquest nou llenguatge a les terres de Ponent.

De la mateixa manera que l’església, el claustre fou cementiri i espai de culte, on membres eclesiàstics, acadèmics, comerciants, mestres d’obra, etc., buscaren el descans etern.

El campanar: Amb una alçada de seixanta metres, el campanar esdevé tota una aventura. Una escala cargolada amb dos-cents trenta-vuit graons permet arribar al capdamunt. Les panoràmiques, úniques i irrepetibles, són la recompensa a tant atreviment.
Es troba situat a l’angle sud-oest del claustre i fou erigit entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del segle XV. És de planta octogonal.


La seva estructura exterior consta de dos cossos, un de molt alt i ample amb finestres que van guanyant protagonisme de forma progressiva i un de més petit i estret coronat per gablets. Pel que fa a la seva estructura interior, destaca la caixa d’escales i diferents plantes amb usos diversos. La planta baixa fou convertida en capella privada per la família Safont, mentre que les altres foren destinades per a la maquinària del rellotge i la ubicació de les campanes.

Segons els documents antics, foren onze les campanes encarregades d’anunciar els dies de festa i els de dol, per bé que avui només se’n conserven dues, la Silvestra, de 1418, i la Mònica, de 1486, any en què també es mecanitzaren els sons horaris. Un conjunt de cinc campanes més, foses a mitjan segle XX, sonen plegades en festivitats assenyalades del nostre calendari. Els seus noms són Bàrbara, Crist, Marieta, Meuca i Puríssima.

El castell del Rei/Suda: Situat a la part més alta del turó, el Castell del Rei és el seu guardià i sentinella.

Popularment és conegut amb el nom de la Suda, veu àrab que significa àrea urbana closa. El nom suda faria referència a la fortalesa andalusina construïda durant el segle IX al lloc avui ocupat pel castell reial, però també és el nom amb què les fonts medievals designen el barri noble que s’estenia pel turó.

Fou el palau on residia el monarca durant les seves estades a Lleida. La seva construcció respon a diferents etapes situades entre finals del segle XII i el segle XIV, motiu pel qual hi conviuen formes romàniques i gòtiques.

Fou l’edifici civil més notable de la ciutat i un important centre de decisió política. Els seus murs foren l’escenari de fets transcendentals de la història de Catalunya i de la Corona d’Aragó. A més de les diferents Corts que s’hi celebraren, alguns dels fets més destacats són el molt probable enllaç matrimonial entre Peronella d’Aragó i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, l’any 1150; el reconeixement de Jaume I com a rei a les Corts de 1214, o l’empresonament del príncep Carles de Viana pel seu pare, Joan II, l’any 1460.” Text extret del web www.turoseuvella.cat



 
Tal i com diu el web del Turó de la Seu Vella el claustre és majestuós. Em va impressionar la seva grandària. I el campanar, amb les seves 238 escales em va destrossar les cames, però és un preu que vaig pagar molt gustosament per veure la panoràmica de Lleida des del terrat.

Ara ja ha arribat l’hora del dinar. Tenim la taula reservada a un poble a 5 o 6 km de Lleida, Artesa de Lleida. És un restaurant que vam trobar per internet i que tenim com a referència que Josep ha dinat alguna vegada. Truquem i ens donen unes indicacions d’on està el restaurant: al costat del riu (no trobem el riu), darrera de l’edifici de la Caixa (trobem l’edifici de la Caixa), per un carrer peatonal. Però el restaurant sense aparèixer. Amb el mòbil mirant l’ubicació. Cinta que pregunta a un veí pel restaurant i el senyor ens comenta que el restaurant està a Lleida capital i no on estàvem nosaltres (Artesa de Lleida). Truquem al restaurant preguntant a quina localitat està i efectivament ens comenten que estan a Lleida.

Agafem el cotxe i cap a Lleida. Trobem el restaurant amb totes les indicacions que ens havien dit. En tot això ja són les 3 de la tarda.

El restaurant “El Celler del Roser” www.elcellerdelroser.com , C/ Cavallers, 24 · 25002 Lleida
Tel. 973 23 90 70
Mòbil 609 49 07 72
Email: info@cellerdelroser.com


té dues plantes. Nosaltres estem a la planta inferior, una espècie de celler en 6 o 7 taules ambientat a l’estil cavalleresc. A mi em va semblar un cripta on es feien cerimònies d’iniciació d’alguna lògia maçònica.

Vam triar el menú de temporada:

Entrants aperitius

Coca de ceba, carabassó i bacallà
Cullera de samfaina i tofu

1er plat

Amanida d’enciams amb ventresca de tonyina i vinagreta de mel

2n plat (a escollir)

Arròs negre amb llagostins (mínim 2 persones)
Suprema de daurada a la salmó amb saltat de verduretes
Entrecot al Pebre Verd
Caragols a la Llauna (supl. 6€)

Postres a escollir

Braç de gitano de nata amb xocolata
Mousse de Mango amb el seu coulís
Sorbet de llimona

···•◊•···

Preu per persona 19.00

IVA inclòs

I per beure Raïmat "Cos Abadia"

 

 

Estava tot molt correcte, però hi havia molts comensals als restaurant i no ens vam acabar de sentir ben atesos. Es d’aquells llocs, que hem de tornar, però un dia amb més calma.
Apreciarem molt millor la bona cuina que tenen. El dia d’avui estava massa massificat.

El preu final, cafès i altres, ens va sortir per 27 € per persona.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada