dilluns, 7 de gener de 2013


Dissabte, 5 de gener 2013

 

Seguint la nostra tradició la nit de Reis anem a sopar. Tenim dos motius per fer aquesta celebració.

La primera es seguir amb el costum de la família de Josep que la Nit de Reis, en acabar la campanya de Nadal, començaven les seves vacances i la primera activitat que feien era anar a sopar.

La segona es que va ser una Nit de Reis que Josep i jo vam anar a sopar per primera vegada.

Per tant seguint la “nostra tradició” el dia 5 vam sortir a sopar.

Vam anar a Picamoixons (Alt Camp) entitat municipal descentralitzada situada al terme de Valls, (coordenades 41º 18’ 8’’ N, 1º 12’ 7’’ E),  al restaurant Esportell del bou la web del restaurant es: www esportelldelbou.com.

 
 

Es un lloc amb molt de caliu, tant de l’ambientació, parets de pedra, bigues de fusta, taules grans amb flors naturals, tovalles de roba, cadires de boba... com el personal que servint és gent molt professional i amb un tracte molt cordial.

 

 

 

Ara passem al que ens interessa, el sopar.

Entrant a compartir: (safatans) sépia i ens van dir molt amigablement que al Francolí, segons l’època de l’any es pesca sépia, i ells la fan a la brasa amb ceba caramel·litzada. Com entrant és un plat molt lleuger però molt saborós.

 

 

 

 

 

 








Vam seguir amb un secret d’ibèric, el qual estava exquisit ja que combinava a la perfecció la textura de carn amb els filets de la grasseta de la peça. Acompanyat de primentó, aubarginya , pataca, carabassó, carxofa, tomata tot escalivat.



Tot això regat amb un rajolí d’oli, que no sé d’on era però que potenciava tot l’aliment, això s’ho va demanar Josep. 

 

Jo vaig optar per carn de xai a la brasa. L’acompanyament del xai era el mateix que la del secret (primentó, aubarginya , pataca, carabassó, carxofa, tomata tot escalivat.) El xai era de la tendresa justa, tendre però amb sabor amb quantitat suficient (5 talls entre costelles i entrades), i com ja he comentat tot regat un oli d’oliva.

 

Per beure vam triar un criança del Montsant “Fra Guerau” Vi de color vermell cirera intens, brillant, amb vores de color guinda. En l'aroma s'aprecien en l'inici notes de fustes fines i de cafè torrat provinents de la criança en fusta, i posteriorment  s'aprecien les aromes balsàmiques (cedre) i les de pruna, fruits vermells i espècies (pebre), amb lleugers matisos minerals. En boca és saborós, rodó amb tanins dolços, madur, equilibrat; hi destaquen les notes de fruita madura amb matisos torrats, fumats i dolços de la fusta. Raïm:, cabernet sauvignon, merlot, garnatxa negra, carinyena, ull de llebre, monestrell. (nota de la web de Fra Guerau).  

Opinió personal, un vi correcte, però que la denominació Montsant en té que m’agraden més.


 

Desprès ja vam passar a les postres: un bracet de gitano de nata i anous, que ells anomenen “gitanet”  que vam compartir Josep i jo com a bons germans. De les postres us he de dir que el pa de pessic li feia falta alguna coseta (bany de crema o similar), per acabar de ser unes postres “rodones”.

Per acabar dos cafès, que en realitat en van ser 4 i una copeta de chartreuse per a Josep.


Tot això per aprox. 65 €
 
 
Per deixar constància a l'àlbum voldria recorda del sopar:
- El lloc. És us restaurant encantador www.esportelldelbou.com/. Que està pensat per fer un sopar de dos persones, perque tenen espais més intimistes, com per a celebracions de grup. Tenen menjadors grans.
- El menjar: Es cuina de pròximitat i de qualitat.
Per tant es un lloc on segur que hi tornarem i si tu que ho llegeixes vas, ja m'explicaràs que et sembla.
 
El cul d'en Jaumet
 
 
 
 

1 comentari:

  1. Mare, mare, mare... si que m'agradaria anar-hi si.
    MMMM, tot devia estar deliciós, i ho exposes ‘requetebé’.
    Molts besets i súper contenta de trobar-te per aquest mont blogueril.

    ResponElimina